Publicitat
Publicitat

WASHINGTON DIRECTE

L'única manera d'entrevistar Snowden

Les revelacions de Snowden i el reconeixement públic que en va fer el president Obama han transportat el món a un nou estat de total i definitiva consciència d'una realitat que no per intuïda és menys categòrica: l'existència de programes de control de les comunicacions de tots els habitants del planeta, tant per telèfon com a la xarxa. Final de l'era de la privacitat.

La notícia té un aire de malestar conegut, semblant al que devien causar l'ús bèl·lic de la pólvora i de l'àtom, perquè ha tornat a posar la tecnologia en la vella intricada cruïlla moral (qui vol renunciar al mòbil, als correus electrònics, a les compres online ?) del peatge del progrés en nom de la seguretat col·lectiva.

Aquesta tardor, l'Agència de Seguretat Nacional dels Estats Units inaugurarà a Bluffdale, Utah, la instal·lació d'emmagatzemament de dades més gran fins ara. L'elecció no és casual: el lloc és apartat, el sòl és barat, també ho és l'electricitat que refrigerarà els enormes sistemes del núvol i, d'acord amb un testimoni d'Associated Press, la gran població mormona, que ha servit en missions a tot el món i ha après llengües estrangeres, serà altament valuosa per traduir comunicacions d'arreu. I cada vegada serà més ràpid trobar-hi un bit entre trilions i connectar-lo amb altres bits, gràcies a la cursa contra rellotge d'universitats i empreses per formar una barreja d'enginyers informàtics i estadístics, que ja es coneix com la nova generació dels big data .

Fins i tot The Economist es pregunta en portada aquesta setmana si "les agències d'informació d'Amèrica han anat massa lluny", i conclou: "Una de les primeres feines d'un govern és protegir els seus ciutadans. Però la legitimitat d'espiar en una democràcia depèn del consens informat, no de la confiança cega". L'advertiment no és en va. Si les tres branques d'un govern constitucional posant límits legals a la lluita antiterrorista no van evitar els abusos del waterboarding ni Guantánamo, imaginem-nos el resultat de l'ús connectat de totes les comunicacions del món en mans de governs autoritaris o d'empreses privades. Perquè encara no se sap ben bé la xifra de funcionaris i treballadors de subcontractades que, com Edward Snowden, tenen capacitat per accedir a les nostres dades emmagatzemades, però probablement supera el milió de persones.

Tenim un problema de confiança. El president Obama va donar la benvinguda al debat sobre llibertat i seguretat, però serà difícil debatre en públic polítiques l'eficàcia de les quals depèn de la discreció.

I tot i això, a causa de l'escàndol ocasionat per les filtracions de Snowden, Facebook, Google i Microsoft han pressionat el govern perquè els permeti revelar quin és el seu grau de col·laboració amb les autoritats, per mirar de calmar una clientela universal molesta amb la confirmació que es guarden les seves dades. Avui sabem, per primera vegada, la quantitat de peticions de dades que Facebook va rebre de les policies i agències de seguretat dels Estats Units. En els últims sis mesos del 2013 va rebre vora 10.000 sol·licituds referides a vora 19.000 usuaris, la majoria relacionades amb delinqüència local i no vinculades al terrorisme.

Mentrestant, la cineasta de 49 anys Laura Poitras, que té la curiosa condició d'americana amb una nominació als Oscars pel documental My country, my country però que ha de viure a Europa a causa de les detencions constants quan passa per les fronteres dels EUA, ha revelat que si va poder contactar amb Snowden, obtenir la seva confiança i entrevistar-lo va ser gràcies a la seva capacitat per mantenir converses online encriptades. Una habilitat que Snowden va posar com a condició des del principi, i que està fora de l'abast de la immensa majoria de periodistes. Ha nascut una nova especialitat informativa.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF