Publicitat
Publicitat

L'estabilitat d'Egipte: clau per a Europa i els Estats Units

Els Vint-i-vuit estudien avui mesures conjuntes

La Casa Blanca va insistir ahir que no tallarà el suport financer a Egipte. Els ministres d'exteriors dels Vint-i-vuit debaten avui a Brussel·les quines mesures prendre davant la crisi oberta la setmana passada per la massacre de les acampades dels contraris al cop d'estat. Els Estats Units i la Unió Europea -que no van condemnar el cop del 3 de juliol que va derrocar el president Mohammed Mursi, i després van denunciar la violència de les forces de seguretat- van a remolc dels esdeveniments, en un país clau enmig d'una regió estratègica que està en plena ebullició. I saben que hi ha moltes coses en joc.

Jihadisme al Sinaí

La repressió alimenta l'amenaça del ressorgiment d'Al-Qaida

La península del Sinaí, frontera entre Egipte i Israel, ha estat des de fa dècades un focus d'inestabilitat i el refugi de grups jihadistes. "La gestió del Sinaí com a zona militar durant la dictadura de Mubàrak va contribuir a enquistar dins les tribus beduïnes les xarxes jihadistes que avui amenacen tant Israel com Egipte", recorda a l'ARA Jean-Pierre Filiu, professor de la Science Po de París i especialista en Al-Qaida. Filiu adverteix que "el bany de sang en què els militars egipcis han immers el seu país només contribuirà a alimentar un perill jihadista de potencial regional: cal témer que l'esclafament de les manifestacions pacífiques empenyi a la violència una minoria islamista que s'ha convençut que la via política és inútil. Així els militars egipcis alimentaran el terrorisme que diuen combatre".

Referent al Pròxim Orient

El cop d'Egipte divideix la regió i arrossega Líbia i Tunísia

Egipte és la principal potència del Pròxim Orient, en termes polítics, militars i demogràfics: el que passa al Caire, i el destí de la seva revolució, tindrà un impacte molt important fora de les seves fronteres. El derrocament de Mursi ha obert un nou cicle, que té un impacte evident tant a Líbia com a Tunísia, i ha posat en perill la posició dels seus respectius governs. Tots els països de la regió s'han posicionat a favor o en contra del cop. El suport ve de les monarquies del Golf, l'Aràbia Saudita, Bahrain, Kuwait, els Emirats Àrabs Units i el règim de Baixar al-Assad a Síria, que des de l'esclat de la revolta del 2011 fa servir els mateixos arguments que els militars egipcis. L'oposició és a Qatar i a Turquia, el model d'integració de l'islamisme polític desacreditat amb la revolta de Taksim també se l'ha jugat al costat de Mursi.

Garant de la pau amb Israel

Els acords de Camp David del 1979, claus de l'estabilitat

Amb la guerra civil a Síria, l'amenaça d'un Iran nuclear i un Líban cada dia més inestable, per a Israel és bàsic que es mantingui la pau de Camp David, del 1979. "Per assegurar una pau continuada entre Israel i Egipte, l'administració nord-americana ha de continuar treballant de prop amb els militars egipcis", escrivia fa uns mesos al Globalpost l'analista del Pròxim Orient Nicholas Burns. És en virtut d'aquest acord que Egipte rep cada any gairebé mil milions d'euros en concepte d'ajuda militar nord-americana.

L'estratègic pas de Suez

El 7,5% del comerç del món passa pel canal

El Canal de Suez és la porta d'Europa cap als països del Golf i l'Àsia. Hi passa el 7,5% comerç mundial i uns 2,5 milions de barrils de petroli diaris. I la cinquantena de vaixells que el travessen cada dia deixen uns 3.700 milions d'euros cada any a les arques egípcies: un recurs clau per a un país que no té petroli. Europa és el primer soci comercial del Caire, i la font del 80% del seu turisme.

Una onada de refugiats?

L'increment de la violència pot desencadenar una fugida a Xipre

Els cinc mil refugiats tunisians que van arribar a l'illa italiana de Lampedusa van desencadenar una forta crisi entre França i Itàlia i el tancament de fronteres dins de territori Schengen. L'economista Bernard Siman recorda que "Xipre és a només 500 quilòmetres d'Alexandria: Europa no està preparada per a una nova onada".