Publicitat
Publicitat

REFORMISME I AIATOL·LÀS

L'Iran escriu el seu futur a les urnes

El programa nuclear i les sancions internacionals marquen unes eleccions presidencials sota l'ombra de la desconfiança

Prop de 50 milions d'iranians estan cridats avui a les urnes per escollir el futur president del país per als pròxims quatre anys. Com ja és costum a l'Iran, el que passi durant la jornada i els dies posteriors és imprevisible. Ningú s'atreveix a assenyalar un guanyador. Primer, perquè les poques webs locals que ofereixen sondejos tenen una escassa credibilitat, i segon, perquè encara és viu el record de les últimes eleccions, quan els sectors més reformistes van acudir massivament a votar i, finalment, contra tot pronòstic, el candidat conservador es va imposar.

Per aquest motiu, és difícil predir si l'abstenció serà la gran guanyadora d'aquests comicis. Si ho fos, afavoriria els candidats més conservadors i propers al líder suprem, l'aiatol·là Ali Khamenei. Molt conscient d'aquest perill, l'expresident Muhammad Khatami, icona del reformisme a l'Iran, va fer durant les últimes hores de campanya electoral una crida als més descontents amb el règim i amb les polítiques nefastes per al país del cap del govern sortint, Mahmud Ahmadinejad. El líder reformista els demana que aparquin els recels i la desconfiança en un sistema electoral poc transparent, i vagin a votar.

En aquest context, amb la intenció de no disgregar el vot d'esquerres, el candidat reformista Muhammad Reza Aref va retirar aquesta setmana la seva candidatura, deixant el camí lliure a Hassan Rouhani, l'aspirant que en les últimes hores ha pres més força i que en el cas de resultar guanyador, desbancaria els conservadors de la presidència i modificaria el rumb de l'Iran per als pròxims quatre anys.

Una web local que ofereix sondejos elaborats a partir d'entrevistes telefòniques (Ipos.me) situa Rou-hani com el candidat guanyador, amb un 31,7% dels vots. Ahir a la tarda unes 2.000 persones van caminar des de la plaça Vanak fins a la plaça Vali Asr, al centre de Teheran, cridant consignes a favor de Rouhani, que aglutina el vot dels joves, les dones i la classe mitjana-alta que exigeix al futur president més llibertats, eficiència en la gestió econòmica i un tarannà més dialogant amb les potències occidentals. Però, més enllà de les especulacions, la falta d'enquestes creïbles i la suspicàcia de molts iranians a l'hora d'expressar les seves intencions reals de vot, fa difícil predir un resultat.

Els candidats conservadors

A l'altre extrem ideològic, dins del nucli dur fidel al líder espiritual, Ali Khamenei, s'hi situen els altres candidats amb possibilitats de guanyar: Saïd Jalili, Muhammad Bagher Ghalibaf i Ali Akbar Velaiati.

El primer, veterà de la guerra Iran-Iraq, va omplir ahir l'Estadi Heidarnia de Teheran amb milers de fidels defensors de l'extremisme ideològic més conservador i ultrareligiós. Atefeh Eslami, voluntària de la campanya de Jalili, justificava el seu suport a un candidat que "defensa els principis de la Revolució i no cedeix davant els Estats Units i la Unió Europea". Jalili va estar acompanyat durant el míting dels pares d'Ahmadi Roshan, un científic nuclear mort en un atemptat terrorista. Un senyal més que evident de la importància que per al candidat conservador té la qüestió nuclear. "Per què l'Iran no pot enriquir urani amb finalitats científiques i civils, mentre Israel té 200 míssils amb cap nuclear?", va preguntar la mare del científic a un públic entregat a la causa.

El segon aspirant que podria asolir la presidència és Muhammad Baqer Qalibaf, alcalde de Teheran. Es presenta a ell mateix com un polític pragmàtic i eficient, i a diferència de Jalili no ha buscat el suport de la cúpula religiosa més conservadora del país, sinó que ha centrat la seva campanya en les seves "habilitats" per reflotar l'economia. Aglutina el suport d'una part important de l'electorat i és vist com un aspirant amb moltes possibilitats.

Finalment, Ali Akbar Velaiati, conseller de Khamenei en matèria exterior, ha aprofitat els debats televisats per retreure a Jalili la seva postura intransigent en matèria nuclear i, en aquest sentit, advoca per una actitud més conciliadora amb Occident que permeti suavitzar les sancions que ofeguen el país.

Però, amb tot, al carrer les eleccions es viuen d'una altra manera. Un periodista iranià que va perdre la feina fa poques setmanes després que el règim tanqués la revista per la qual treballava, assegura: "El guanyador ja està decidit. El futur està a les mans de Khamenei. A l'Iran, el règim ens té com un ocell a la gàbia: vius però sense llibertat". Sobre les eleccions d'avui pesa l'atenta mirada de la comunitat internacional, conscient que un candidat més moderat que Ahmadinejad podria afluixar en matèria nuclear. No obstant, la qüestió energètica es viu a l'Iran com un dret legítim i serà difícil acostar postures en aquest aspecte.