Publicitat
Publicitat

PROCÉS MILITAR ALS EUA

¿Filtrar secrets d'estat significa ajudar l'enemic?

El consell de guerra contra el soldat nord-americà Manning per les filtracions a Wikileaks s'ha convertit en un debat sobre el dret a la informació

¿Filtrar secrets d'estat significa voler ajudar l'enemic? És el que es jutja des d'ahir a la base militar de Fort Meade, a 50 quilòmetres de Washington, on ha començat el consell de guerra contra el soldat nord-americà Bradley Manning, de 25 anys, acusat d'ajudar l'enemic per haver filtrat més de 700.000 documents classificats a Wikileaks. El procés s'ha convertit en un debat sobre el dret a la informació als Estats Units, ja que, segons els analistes, si Manning és condemnat a cadena perpètua podria establir-se un difícil precedent que amenaçaria la llibertat d'expressió i convertiria internet en un terreny perillós.

"Això forma part del pla del president Obama de criminalitzar el periodisme d'investigació sobre seguretat nacional", explicava dissabte en una manifestació davant de Fort Meade Daniel Ellsberg, perseguit per la justícia durant els anys 70 per haver filtrat els papers del Pentàgon sobre la Guerra al Vietnam al diari The New York Times . "Si el govern se surt amb la seva, serà molt difícil en un futur publicar tant escàndols per corrupció com informació oficial més enllà de la que permeti l'administració mateixa", va afegir Ellsberg, que també és membre del consell de la Fundació per la Llibertat de Premsa, fundada el 2012.

Va influir Bin Laden?

El procés va començar ahir puntualment, amb Manning encara vestit de soldat després de 1.100 dies de reclusió. El govern dels EUA va acusar-lo formalment de ser conscient que estava donant informació clau a l'enemic. "Sabia que l'enemic es beneficiaria de la informació", va precisar el jove fiscal Ashden Fein.

L'acusació ha basat el cas a demostrar que Ossama bin Laden va instruir personalment un ajudant perquè baixés filtracions de Wikileaks. De fet, sembla que, del centenar de testimonis que està previst que desfilin per Fort Meade -la majoria a porta tancada-, un serà de l'equip dels Navy Seals, les forces d'elit nord-americanes que van atacar el complex d'Abbotabad, al Pakistan. Sota el pseudònim de John Doe, està previst que el testimoni expliqui quina informació relacionada amb Wikileaks van trobar a la casa de Bin Laden.

La defensa ja ha desistit d'evitar una pena de presó per a Manning. De fet, ha acceptat deu dels càrrecs de què se l'acusa -com que va ser una font de Wikileaks- i que li comportarien una pena de presó màxima de 20 anys. El seu objectiu és desmuntar la teoria que el soldat sabia que ajudaria Al-Qaida, i que estava actuant en contra de l'acta d'espionatge dels EUA del 1917.

"Era jove, tímid, però tenia bones intencions", va dir ahir l'advocat de Manning, David Combs. Segons la defensa, durant els sis mesos que va descarregar-se informació com a analista d'intel·ligència a l'Iraq (entre 2009 i 2010), el soldat "creia que si la gent tenia accés a la informació faria del món un lloc millor".

Manning va ser detingut el maig del 2010 a Bagdad i va passar nou mesos aïllat davant la possibilitat que se suïcidés -tancat en una cel·la de 6m 23 de les 24 hores del dia.

En un article al New York Times diumenge, el fundador de Wikileaks, Julian Assange -que viu a l'ambaixada de l'Equador a Londres perquè no l'extraditin a Suècia, on el busca la justícia-, recordava que el març passat Washington va admetre que ja feia tres anys que tenia oberta una investigació criminal contra l'organització, en què Manning era un dels seus fronts. "Un procés -denunciava- en què la majoria dels testimonis seran secrets".

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF