Publicitat
Publicitat

È ANIVERSARI DE L’ATAC ATÒMIC

Hiroshima s’erigeix en símbol mundial de la pau

Els líders japonesos demanen al món l’abolició de les armes nuclears en una cerimònia emotiva

A un quart de nou del matí Hiroshima es congelava durant un llarg minut de silenci en l’homenatge a les víctimes de la bomba atòmica, a l’hora exacta en què va caure sobre la ciutat, ara fa 70 anys. Supervivents, visitants i representants polítics d’arreu del món s’aplegaven al Parc Memorial de la Pau.

Com cada any, el nombre dels que van morir pels efectes de la radiació de la bomba llançada pels Estats Units el 6 d’agost del 1945 ha tornat a augmentar. Una llista amb més de 5.300 noms s’ha introduït al cenotafi que els homenatja, i ja són gairebé 300.000 víctimes. Quan van sonar les campanes, tots els assistents van abaixar el cap respectuosament i van guardar un rigorós silenci. Fins i tot els conductors que en aquell moment creuaven el pont sobre el riu del parc es van aturar i van baixar dels cotxes en senyal de respecte a les víctimes del pitjor desastre que ha viscut el país. L’alcalde de la ciutat, Kazumi Matsui, va ser el primer a trencar el silenci: “Cal abolir el mal absolut que suposen les bombes atòmiques”. I va alertar dels perills que comporta la proliferació nuclear, que continua al planeta, des de l’episodi de la Crisi dels Míssils de Cuba el 1962 fins a l’amenaça que presentaria l’aparició del “terrorisme nuclear”.

Apel·lació a Obama

Matsui apel·lava als representants d’un centenar de països que eren entre els assistents (rècord històric de la commemoració) per exigir-los més concreció a l’hora de pactar el desarmament nuclear global, tota una assignatura pendent del segle passat. Ha convidat el president nord-americà, Barack Obama, a visitar Hiroshima: “Sisplau, vingui i vegi la realitat de les bombes atòmiques; així segur que voldrà abolir-les”. I feia una crida als supervivents, els hibakusha, a renovar les seves conviccions i a seguir lluitant per “un món amb una pau de debò, sense sistemes de seguretat basats en el militarisme”.

L’altre nom propi de la jornada va ser el del primer ministre japonès, el conservador Shinzo Abe, que va remarcar que el Japó ha de jugar un “paper clau” per “aturar la proliferació d’armes nuclears”. Abe va posar sobre la taula dues dates per proposar un acord internacional: aquesta tardor, quan presentarà una resolució a les Nacions Unides, i l’any que ve, quan serà l’amfitrió de la reunió del G-7 a la localitat de Shima, al centre del país nipó.

En la cerimònia es barrejaven la introspecció amb la por que el món continuï enganxat a la dissuasió nuclear i que el Japó abandoni el seu tradicional pacifisme de postguerra. El primer ministre va voler defensar-se de les crítiques a les seves polítiques entre els supervivents d’Hiroshima. Per una banda, Abe va prometre posar fi a la lentitud burocràtica amb què s’atorguen ajudes per als que desenvolupen malalties arran de la radiació de la bomba nuclear. I, per l’altra, es va afanyar a defensar la naturalesa pacífica de la Constitució japonesa -quan no fa ni un mes que va aprovar la llei que permet a l’exèrcit del Japó participar activament fora del territori nacional, norma que trenca amb el pacifisme constitucional.

Després d’enlairar mil coloms, un nen i una nena de sisè de primària van ser els encarregats del parlament en clau de futur: “Hem acceptat la vida, l’amor i la pau que la generació dels avis s’ha esforçat a mantenir vives”. Com a prova de la resistència humana i moral a la capacitat destructiva de l’energia atòmica, els infants són protagonistes de les commemoracions. Els japonesos troben les fórmules per fer-los conscients d’una realitat tan traumàtica i hi confien com a dipositaris del missatge de pau.

Murals de les escoles

Els alumnes de les escoles de la ciutat han decorat la riba del riu amb 14 murals sobre la bomba atòmica i el pacifisme. Inspirats pel relat de la supervivent Junko Kayashige, que tenia 6 anys en el moment de l’explosió, un grup de secundària va optar per afegir colors vius al Guernica de Picasso, juntament a les paraules món, nens i pau.

La interpretació de l’ Himne de la pau d’Hiroshima ha tancat l’acte del matí. Al llarg del dia, més enllà de les protestes antinuclears -sempre pacífiques- que s’organitzen cada any, l’esdeveniment més esperat era el festival dels fanalets. En caure la nit en van deixar deu mil a les aigües del riu. Una imatge poderosa i melancòlica. Un intent més per mirar de mantenir viva la memòria d’Hiroshima.