França prohibeix respondre ‘e-mails’ de feina des de casa
L’acord és sectorial i afecta només 250.000 treballadors
The New York Times / ParísÉs el país de les 35 hores laborals a la setmana, el de les vacances generoses i, si bé no es pot aplicar a tothom, el de les poques ganes de treballar. I és en aquest context que no és cap sorpresa que França sigui l’únic país del món que es proposa posar límit als correus electrònics i les trucades telefòniques de la feina que arriben fora de l’horari laboral.
Els sindicats i la patronal han arribat a un acord per “obligar a desconnectar les eines de comunicació a distància” que afectarà 250.000 empleats d’empreses del sector de la consultoria, la informàtica i la investigació social. L’acord, signat aquest mes però que encara ha de ser aprovat pel ministeri de Treball, requerirà que les empreses respectin les 11 hores de “descans” diari que tots els treballadors tenen el dret legal de disfrutar ininterrompudament.
“Volem que realment siguin 11 hores consecutives de desconnexió total”, explica Marie Buard, dirigent sindical dels sectors afectats. Però tot i això admet: “Tampoc volem que això acabi sent un problema per a les empreses i que en surtin perjudicades”. Segons l’acord, explica, cada companyia desenvoluparà els seus mecanismes per fer efectiva la pausa. Com a exemple, es podrien bloquejar les comunicacions de les 11 de la nit a les 10 del matí desconnectant els servidors de correu electrònic o es podria alliberar els empleats de consultar les seves bústies d’entrada entre les 9 del vespre i les 8 del matí.
Límits similars s’han provat en altres llocs. El 2011 Volkswagen va tancar els seus servidors de BlackBerry al final de la jornada laboral, un fet que provocava que els seus treballadors no poguessin rebre o enviar correus. I l’any passat el ministre de Treball alemany va ordenar als seus alts càrrecs no posar-se en contacte amb els seus empleats fora d’hores d’oficina.
Però la premsa britànica no ha fet atenció als precedents alemanys -i d’altres indrets del món- i ha vist en aquesta decisió l’oportunitat d’airejar altre cop els estereotips de sempre sobre els francesos. A internet, Twitter i els mitjans més populars es va interpretar erròniament l’acord com si França hagués prohibit el correu electrònic després de les 6 de la tarda o que un milió de treballadors, dels que fan la jornada de 35 hores, estarien coberts per aquesta mesura. Res més lluny de la realitat.
La imatge dels francesos “que no fan res, que estan sempre de vacances… no té res a veure amb aquest acord”, s’indigna Max Balensi, dirigent de la federació Syntec, un dels grups d’empreses que va donar el vistiplau a la mesura. Balensi, que havia treballat anteriorment per a Accenture i BP, que no són empreses franceses, ho considera tot plegat “desinformació”.
Un col·lectiu reduït
De fet, l’acord afectarà 250.000 consultors o treballadors del sector tecnològic els contractes dels quals estipulen només un nombre concret de dies de feina a l’any, però no els que tenen una jornada completa, assegura Frédérique Lebon, portaveu de Cinov, una altra federació d’empreses que va donar per bo l’acord.
L’acord busca sobretot establir límits per assegurar un equilibri en les vides dels treballadors, molts dels quals ho fan per a companyies estrangeres en zones horàries totalment diferents, explica Lebon. “Per nosaltres és extremadament important dir que les empreses d’aquests sectors estan molt implicades en la salut i el benestar dels seus treballadors”, assegura.
La llei laboral francesa és molt protectora dels drets dels treballadors, però la patronal i també alguns alts càrrecs governamentals asseguren que aquesta situació és un impediment important per al creixement econòmic. Amb una economia que està en hores baixes i un índex d’atur per sobre del 10%, el president francès, François Hollande, ha promès milions d’euros en retallades de les cotitzacions socials per a les empreses, en un esforç per fer les companyies franceses més competitives.
Balensi, a Syntec, alerta: “Si no tens treballadors que tenen bona salut, aleshores sí que la teva competitivitat anirà a la baixa”.
