I al final va acabar sent de tot menys una gran nit
Desencís periquito per haver desaprofitat una ocasió d’or
Barcelona“Tota la màgia de la Copa ha acabat sent foc d’encenalls”. Sergio González va resumir perfectament el que va passar dimecres al Power8 després que l’Espanyol caigués a les semifinals de la Copa contra l’Athletic Club. L’entrenador blanc-i-blau parlava amb una barreja de ràbia i impotència, amb la veu enganxada, encara convalescent d’una garrotada que ni ell ni ningú de l’Espanyol s’esperava o es podia imaginar.
Els gols de l’Athletic Club a la primera meitat van pesar com una llosa i ni el conjunt periquito ni un estadi ple fins a la bandera van poder fer res per capgirar la situació. “El 0-2 ens va desarmar i a la segona part no ens va servir de res córrer com pollastres sense cap”, explicava ahir el central Álvaro González. L’equip hi va posar coratge, però amb això no n’hi va haver prou.
Més d’un es va recordar de l’empat a l’anada, a San Mamés, en què els blanc-i-blaus van fer mèrits per acabar guanyant. Però, sobretot, de com van celebrar aquell resultat pensant que ja eren a la final. L’equip rutllava com poques vegades a la Lliga i ningú no els va advertir del perill. A la prèvia només es parlava d’una final catalana i el debat era si s’havia de disputar al Camp Nou o no. L’entorn es va oblidar d’analitzar el joc de l’Athletic Club i va resultar que dimecres els que van saltar d’alegria van ser els futbolistes bascos, però en aquest cas amb l’objectiu complert al 100%. “L’eufòria de l’entorn pot acabar sent perjudicial perquè la pressió que t’exigeixes pot ser més elevada del compte”, afegia Álvaro, que acabava reconeixent que la majoria de jugadors “no havien viscut mai una cosa així”.
“Nosaltres no vam fer la nostra feina -reconeixia Víctor Sánchez-. Vam marxar de San Mamés amb molta confiança. Hauríem pogut guanyar i els vam deixar amb vida”.
Tretze partits de Lliga
Acabat el somni de la Copa, a l’Espanyol li queden tretze partits per tancar la temporada. Els blanc-i-blaus són ara mateix en terra de ningú: sumen 32 punts, en tenen deu de marge respecte del descens però són a tretze de les places que donen accés a jugar a Europa. “L’entrenador ens ha dit que és difícil consolar-nos, que tots som conscients del cop. Però que no hi ha més remei que aixecar-se”, afegia Álvaro. A la prèvia s’havia posat de moda la cançó Mi gran noche de Raphael. El destí, cruel amb l’Espanyol, va voler que fos tot el contrari.
