Publicitat
Publicitat

I on és ara Cesc Fàbregas?

Gerardo Martino va morir fidel als seus principis. En la setmana tràgica del Barça, en què va deixar escapar Champions, Copa i pràcticament Lliga, Cesc Fàbregas era bastió indiscutible per al tècnic argentí. Com ha passat en tots els partits importants de la temporada. Sorprenentment, un cop l’equip es va diluir i va allunyar-se dels seus objectius, Cesc ha desaparegut de l’onze titular de Martino. Contra l’Athletic i contra el Vila-real, exhaurint les últimes opcions a la Lliga, el d’Arenys va retrobar l’amarg gust de la banqueta, mentre, tard -massa tard-, l’entrenador argentí premiava Pedro i Alexis.

Per què ha desaparegut ara Cesc? Ahir no era dia de respostes futbolístiques, com va dir el mateix Martino, però algun dia s’haurà d’explicar què passa amb Cesc, una peça anhelada pel barcelonisme quan vestia la samarreta de l’Arsenal, però alhora una peça que no acaba d’encaixar en el joc posicional del Barça. Cesc ha tingut moments brillants des que va tornar a Barcelona, fases de la temporada en què ha desplegat el seu joc anàrquic i poderós, però mai s’ha convertit en peça indispensable, mai ha tingut regularitat. Cesc desordena, virtut i problema a la vegada. Ahir, suplent, va sortir per col·laborar en la remuntada.

Durant aquest curs, el d’Arenys ha estat un home fonamental per a Martino, fins al punt de col·locar Iniesta a la punta d’atac, allà on no li agrada al manxec, i Neymar a la banda dreta, perdut i desubicat, en tots els partits a vida o mort d’aquesta estranya campanya. Tot, per encaixar Cesc al costat d’Iniesta i Xavi, i reforçar el mig del camp. Tot i que Alexis i Pedro arribaven en un gran moment de forma al tram final de curs, el d’Arenys va passar-los al davant, fent valer els seus galons, la jerarquia adquirida a Anglaterra, i que esporàdicament ha demostrat a Barcelona. El canari i el xilè són dos extrems clàssics, que permeten dibuixar l’esquema habitual del Barça durant els últims anys. Amb Cesc, el Barça reforça la medul·lar, però obliga a moure massa peces d’un engranatge que reclama precisió màxima. Cesc va arribar perquè Pep Guardiola volia fer evolucionar el Barça i ell havia de ser la peça angular de la versió 4.0. Però, després d’uns mesos, li va perdre la confiança, per qüestions futbolístiques i qüestions que transcendeixen el terreny de joc. Des de llavors, el migcampista viu un relació d’amor-odi amb la culerada; fins al punt, que si es mira a l’horitzó, no es veu nítidament Cesc vestit de blaugrana.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF