La inflació no remunta a Europa
Els preus cauen a l’eurozona i se situen en un fluix 0,3% de creixement arrossegats per l’energia
BarcelonaEls mesos passen i l’economia europea segueix endormiscada. La inflació, l’indicador que mesura l’increment dels preus i, en última instància, reflecteix el consum, ha tornat a caure al setembre i se situa en un 0,3% interanual, quan a l’agost estava en un 0,4%.
Així ho indica la dada avançada publicada ahir per l’Eurostat, que haurà de confirmar-se en els pròxims dies. L’organisme estadístic indica que els serveis enregistren l’augment més alt de preus (d’un 1,1%), mentre que la forta caiguda dels preus de l’energia (amb un descens del -2,4%) és la responsable que els preus hagin tingut un increment tan fluix.
L’augment dels preus segueix, doncs, molt lluny del 2% que el Banc Central Europeu (BCE) considera idoni per empènyer el creixement de l’economia. El president de la institució, Mario Draghi, ja ha admès que les polítiques que el BCE ha estat impulsant en els últims temps no serveixen per reactivar l’economia. Draghi ha estat abaratint el preu del diner i empenyent les entitats a prestar més a famílies i empreses, però aquest mateix estiu va tirar la tovallola i va admetre que l’economia necessita que els governs gastin més.
Europa espera Merkel
Les seves repetides queixes li han valgut fins i tot topades amb Angela Merkel, cancellera d’Alemanya i principal valedora de les polítiques d’austeritat, que obliguen els estats a contenir la seva inversió per frenar el dèficit públic. De moment, tot i que el diagnòstic de Draghi és cada cop més compartit entre les altes instàncies econòmiques de la zona euro, sembla que abans d’obrir l’aixeta de la despesa pública Merkel vol assegurar-se que tant França com Itàlia (la segona i tercera economies de la moneda única) emprenen reformes.
Les dades, actualment, són dures: la inflació d’Alemanya, el motor europeu, està en un 0,8%; la de França, en un 0,4%; la d’Itàlia, en un -0,09%, i la d’Espanya ja acumula tres mesos consecutius en negatiu. Tot plegat dibuixa un escenari europeu amb escàs creixement: França no ha crescut en tot el 2014, Alemanya va caure un 0,2% el segon trimestre, Itàlia està en recessió i Espanya està entre els líders de l’eurozona, amb un lleu 0,6% en el segon trimestre. De fet, els analistes més pessimistes fins i tot auguren que la zona euro podria caure en una nova recessió.
La baixa inflació fa mesos que amenaça de convertir-se en deflació, un escenari temut per diverses raons. Les economies molt endeutades -com passa al sud d’Europa- tenen en aquest escenari més dificultats per pagar el seu deute. Des del punt de vista del consum, la deflació també és negativa perquè la percepció que els preus seguiran caient pot ajornar les decisions de compra. La deflació també afecta les empreses, que veuen com el seu marge de beneficis és inferior i per aquesta raó sovint guanyen menys i es poden veure obligats, fins i tot, a acomiadar treballadors.
El debat dels salaris
La baixa inflació comunitària té un efecte negatiu afegit per a Catalunya: una part important de l’esforç de les empreses catalanes per augmentar la seva competitivitat als mercats internacionals s’ha fet a base de reduir els costos salarials, cosa que es coneix com a devaluació interna. Però els experts avisen que si a tota la zona euro els preus segueixen tan febles, l’esforç que es fa ajustant els salaris dels treballadors es nota menys a l’hora de buscar una diferència de preus entre productes. Es dóna la circumstància, a més, que l’eurozona és el principal mercat del món per als productes catalans.
En paral·lel a aquest fenomen, i també amb l’objectiu de reactivar el consum, les veus favorables a un augment dels salaris s’han multiplicat en les últimes setmanes. Les patronals s’han unit als sindicats en aquesta petició, que busca un augment del poder adquisitiu dels treballadors per tal que puguin dedicar més diners a consumir.
