Publicitat
Publicitat

LA SORTIDA DE LA CRISI

L’FMI veu Espanya com el país amb més risc de deflació

Millora lleugerament la previsió de creixement, però avisa de la deriva dels preus

La ruptura de l’euro i la recuperació econòmica d’Espanya en particular han deixat de monopolitzar les preocupacions i les reunions del Fons Monetari Internacional, però els problemes persisteixen. L’FMI manté el seu pronòstic d’estancament de l’economia espanyola a mitjà termini, i la baixa inflació de la zona euro i d’Espanya s’han erigit ara en un dels grans temors de la institució. Sens dubte, aquesta serà una de les principals qüestions que s’abordaran a les reunions de primavera que van començar ahir amb l’actualització de les previsions econòmiques.

En el costat positiu, el Fons ha tornat a millorar lleugerament els seus pronòstics sobre l’evolució del PIB i l’atur d’Espanya per al 2014 i el 2015. Però, en el negatiu, ha empitjorat dràsticament els seus càlculs sobre la inflació fins a tal punt que preveu que Espanya sigui aquest any el país del club de l’euro amb un IPC positiu més baix (0,3%) -només superat per Grècia, que seguirà en terreny negatiu (-0,4%)- i amb més risc de caure en deflació. L’informe inclou un índex de vulnerabilitat a la deflació, en el qual Espanya apareix com el país amb més possibilitats de patir aquest problema. En una escala del 0 a l’1, Espanya se situa des de mitjans del 2013 en el 0,6 -i aquesta xifra no variaria durant el 2014-, per davant de Grècia -que, tot i que ja està en deflació, veuria reduïdes les seves probabilitats i cauria cap als voltants del 0,4- i d’Irlanda -que es mantindria en el 0,4.

“Creiem que hi ha risc de deflació [a la zona euro]”, va avisar ahir l’economista en cap de l’FMI, Olivier Blanchard, en la presentació dels nous càlculs. Tot i així, el Fons manté en el 20% la probabilitat que tota l’eurozona entri en una espiral negativa de preus, però la clau està en el fet que, com en tota la crisi europea, els països més febles seran més vulnerables als problemes i, en aquest cas, al fantasma de la deflació. Un període prolongat d’evolució negativa dels preus, va alertar Blanchard, afectaria el creixement i faria que l’ajust fiscal i la millora de competitivitat que persegueixen els països de la perifèria, com Espanya, fos “molt difícil”.

“I com es combat la deflació?”, van preguntar-li a Blanchard durant la roda de premsa. La seva resposta va ser simple i complexa alhora: “Apujant la demanda sana”. L’economista francès va proposar una amalgama de recursos variats per acostar la inflació (que a la zona euro està en el 0,5% però a Espanya en el -0,2%) a l’objectiu del 2% fixat pel BCE. A més, va insistir en la petició que el Banc Central Europeu sigui molt més agressiu en la seva política. El Fons veu espai per abaixar més els tipus d’interès -que ja estan al 0,25%, un mínim històric-, imposar taxes negatives als dipòsits i impulsar programes de compra de deute i de liquiditat a llarg termini per a petites i mitjanes empreses. I també advoca per mesures al marge del BCE: que països com Alemanya redueixin el seu elevat superàvit per compte corrent, per fomentar la demanda i el creixement a l’eurozona a través, per exemple, de plans d’inversió pública. Unes idees que mai han estat escoltades a Berlín.

Per al conjunt de la zona euro, el Fons pronostica una inflació del 0,9% aquest any i de l’1,2% el vinent. A Espanya també milloraria la situació el 2015, amb un IPC del 0,8%, que l’allunyaria del terreny negatiu. El més sorprenent és com de ràpid i dràstic ha estat el canvi d’opinió de l’FMI, un cop ha constatat el descens continu dels preus. A l’octubre, la institució que dirigeix Christine Lagarde preveia que Espanya i la zona euro tancarien el 2014 amb una inflació de l’1,5%.

Però no tots els canvis han estat dolents. L’FMI va pronosticar un creixement del PIB espanyol del 0,9% el 2014, tres dècimes més que la tardor passada i nou dècimes per sobre de la previsió que el mateix Fons mantenia a l’estiu. Així, Espanya superaria Itàlia (+0,6%) però seguiria per sota de la zona euro (1,2%). El 2015 l’evolució del PIB seria de l’1%, però manté la previsió d’estancament fins al 2019, quan l’alça només seria de l’1,3%. Tot plegat és conseqüència de la “feble” demanda interna i de la fragmentació econòmica a la zona euro. Aquest creixement anèmic fa que la previsió de taxa d’atur sigui elevadíssima: d’un 25,5% aquest any, d’un 24,9% el vinent i d’un 21,8% el 2019. Ara a l’estancament a mitjà termini s’hi ha afegit a Espanya el fantasma de la deflació.