El doble repte descomunal del pobre Rivera

ALBERT RIVERA té tanta sort que el planyo molt. Ha sigut elegit com l’home ideal per aturar el procés i per aturar Podem. És un 2x1, està d’oferta a totes les portades de Madrid, a totes les teles, ha aconseguit el miracle de posar d’acord El País i El Mundo. La seva doble sort el condemnarà a ser doble candidat. Ningú millor que ell en persona per treure bons resultats a Catalunya al setembre i a Espanya al novembre. Ell diu que s’ho està pensant, però els seus poderosos patrocinadors fan cara de “No cal que t’ho pensis, noi”, t’ha tocat. Té una part poc elegant, això de presentar-se a dues eleccions en tant poc temps, però no siguem puristes, l’estat d’emergència l’ha elegit com a heroi, i el 2015 és el seu any. L’home que va entrar nu a les campanyes necessitarà un bon fons d’armari per no repetir americanes als platós on viu i viurà els pròxims set mesos.

No planyo Albert Rivera només per l’estrès. El planyo també pels equilibris diguem-ne ideològics (en el fons són tàctics i d’oratòria) que haurà de fer per mantenir el perfil que té a Catalunya i fer créixer el que té a Espanya, tenint en compte que segons com es contradiuen i tot. És el rei de les ambigüitats disfressades de contundència, però el repte és colossal. I sobretot sobretot el planyo perquè el seu encàrrec no només és doble en nombre d’eleccions. Ho és en el propòsit, que en realitat són dos, i oposats. Ha de captar vots prometent regeneració i té el suport dels poders econòmics d’aquí i d’allà a canvi de no canviar res. És l’alternativa al PP promoguda perquè algú haurà d’apuntalar el PP. I com que aquest és el seu any de sort, aquesta feina ingrata també li tocarà a ell. Pobre Albert.