Un teatre tancat, amb deficiències i sense que ningú se’n responsabilitzi

CiutadellaImagineu la situació. Heu de fer obres a casa vostra. Arriba el vostre cunyat i us diu que ell es fa càrrec de tot i paga la factura. Ara bé, durant el temps que els manobres siguin dins casa vostra, no podeu intervenir-hi ni decidir res. Una vegada hàgiu donat el vistiplau als plànols que us han presentat al principi de l’actuació, oblideu-vos de tot fins que les obres estiguin acabades. Una cosa similar és el que diu l’equip de govern de l’Ajuntament de Ciutadella que li ha passat amb el Teatre del Born. L’equipament cultural més important de la ciutat és tancat des de l’any 2006. Les obres estan acabades des de fa un any, però ara l’Ajuntament se les té amb el cunyat, perquè no està conforme amb com li ha tornat l’edifici. En aquest cas, el cunyat del Consistori és el Ministeri de Foment, que va pagar la reforma del teatre aportant-hi 4,5 milions d’euros.

66 deficiències

Tot i que el Ministeri executà unes obres amb 66 deficiències, l’equip de govern de Ciutadella va accedir a agafar les claus de l’edifici una volta els manobres en sortiren. Com s’entén? Si ja es tenia constància que l’obra era deficient, per què el PP l’accepta? Diu la regidora de Cultura, Auxiliadora Pons, que durant l’acte d’entrega de les claus van succeir diverses coses. La primera, que el Ministeri va deixar clar que l’Ajuntament no tenia res a dir, perquè el promotor de les obres era el Ministeri. La segona, que les deficiències que van detectar el dia que van agafar les claus del teatre “semblaven poc importants, i els tècnics del Ministeri ens van dir que hi havia un any de garantia”. La sorpresa, afirma Pons, va arribar l’endemà, quan els tècnics municipals van fer una visita i van veure que les petites deficiències eren, en realitat, errors més importants. Tocava demanar al cunyat-Ministeri que es fes càrrec de tot allò.

Pel regidor d’Unió des Poble de Ciutadella de Menorca (UPCM), Joan Triay, l’actitud d’Auxiliadora Pons en aquell moment “estigué absent de la diligència més elemental, que imposava no firmar sense que les obres fossin revisades prèviament pels tècnics municipals”.

El president del Cerle Artístic de Ciutadella, l’entitat cultural que major relació té amb el teatre, és contundent. Rafel Pallicer afirma que “estam dolguts i decebuts per com ha anat tot. Des de fa temps, diverses entitats advertíem que s’havia de fer un seguiment més a fons i que s’anés alerta, i fins i tot vam demanar que es formés una comissió per recepcionar les obres. Aquesta comissió es va aprovar, però mai no es va crear”.

El modificat del projecte

Durant les obres, el projecte del teatre anà canviant i s’hi introduïren canvis que l’Ajuntament, diu Auxiliadora Pons, desconeixia. “L’arquitecte va fer un projecte modificat que l’Ajuntament ni ha informat ni ha autoritzat”, apunta la regidora de Cultura. De fet, Auxiliadora Pons afegeix que “ens hem cansat de demanar al Ministeri el projecte modificat, perquè des de Madrid ens diuen que de les 66 deficiències que hi hem detectat, 49 no són deficiències, sinó el resultat de la modificació del projecte original”.

Aquesta resposta provoca encara més estranyesa al president del Cercle Artístic. Pallicer creu que “sembla mentida que ningú no hagi aturat aquesta situació. S’hauria d’haver frenat l’arquitecte, si se sabia que anava fent modificacions sense autoritzar. És molt lamentable que hàgim arribat fins aquí. Els culpables són tots: el Ministeri, l’arquitecte i també l’Ajuntament”.

De fet, el regidor d’UPCM Joan Triay no es creu que l’equip de govern no conegués el contingut del projecte modificat. Com a prova, ha fet públics diferents correus electrònics entre l’arquitecte, tècnics municipals i regidors, en què l’arquitecte assegura que ha enviat una còpia sencera del projecte modificat, i també ho diuen alguns treballadors de l’Ajuntament. “El cúmul de despropòsits que envolten les modificacions introduïdes al teatre només foren possibles per l’atreviment d’un director d’obres que ja havia executat els canvis quan sol·licitava autorització municipal, i la clamorosa deixadesa i negligència per omissió dels membres de l’equip de govern, que es limitaren a no fer res o, millor dit, deixar fer l’arquitecte, en comptes de comunicar-li la negativa a les modificacions”.

I ara, què?

Independentment de la culpabilitat de les deficiències, ara el que toca és intentar arreglar-les. Els 17 desperfectes que el Ministeri reconeix com a tals ja estan solucionats. En queden 49, alguns dels quals de gran rellevància. Auxiliadora Pons ja avança que “si realment açò que nosaltres considerem deficiències estan incloses en el projecte modificat, les haurem d’acatar, i intentar resoldre-les a través del projecte d’equipament del teatre”. És a dir, que la factura l’haurà d’acabar pagant l’Ajuntament, ja sigui afegint-hi doblers o emprant part dels fons que havien de servir per equipar el teatre (amb equipament escènic i audiovisual). Ara mateix, el Consistori té compromesos 600.000 euros per a aquesta finalitat: 400.000 del Govern balear i 200.000 del Consell de Menorca.

D’entrada, aquests doblers no són suficients per pagar el projecte d’equipament que ara mateix hi ha damunt la taula, que puja a 711.000 euros en la primera fase (i 342.000 a la segona). Si a més dels 600.000 euros se n’han de destinar uns quants a solucionar problemes com posar llums a les llotges, pintar parets o arreglar sortides d’emergència, la quantitat que quedarà per a l’equipament serà esquifida. Amb aquesta situació, l’equip de govern ja ha encarregat la revisió del projecte d’equipament, per rebaixar-ne el cost.

Aquest panorama torna a provocar el lament del president del Cercle Artístic. “Açò és un drama que va per llarg. Primer, perquè ens han deixat un teatre molt per sota de les perspectives que teníem. Segon, perquè un edifici del segle XIX ha perdut la identitat. I tercer, perquè si ara hem de pagar per arreglar allò que ens han fet malament, podríem perdre les partides que ens havien compromès per a equipaments”.

Des del carrer, l’única cosa que funciona al Teatre del Born és el rellotge que presideix la façana de color ataronjat. La resta és un misteri per molts ciutadellencs. A dia d’avui, no saben quan podran tornar a gaudir de la seva instal·lació cultural més emblemàtica. L’equip de govern no vol contestar quan se li demana una data possible d’entrada en funcionament. I la gent del carrer també es demana quin teatre es trobaran després de nou anys de tancament i d’unes obres que, a dia d’avui, han deixat un edifici amb moltes mancances.