Publicitat
Publicitat

Històries alterades

Els novel·listes capgiren la història: què hauria passat si...

Albert Villaró, Daniel Vázquez Sallés i Hèctor Bofill reinventen el passat en les seves obres

Una de les grans virtuts de la ficció és que el qui escriu és lliure d’imaginar el que vulgui. I si a un novel·lista algun capítol de la història li sembla injust, pot canviar-lo i inventar un món diferent. No fa falta cenyir-se a la realitat per denunciar, reivindicar o ser crític. Es poden dir penjaments de la classe política simplement alterant la història. A partir d’un fet probable o possible, significatiu o transcendent, molts novel·listes han plantejat una ucronia, és a dir, han reinventat el passat. Amb la seva imaginació han creat un món en què els republicans no van perdre la Guerra Civil. O han visionat una Europa descoberta pels asteques. O han fantasiat sobre uns Estats Units conquerits per la Rússia tsarista. Amb creativitat, tot és possible.

A Els ambaixadors (Destino) Albert Villaró capgira els Fets d’Octubre i imagina que, a partir del 1934, Catalunya esdevé un estat independent. Amb aquesta novel·la, en què els personatges històrics troben un nou destí, en alguns casos força més just que el real, l’escriptor andorrà va guanyar l’últim premi Josep Pla. Villaró confessa que quan va començar a escriure el llibre només tenia clara la imatge inicial. El militar Domènec Batet va ser un home fidel i disciplinat, i l’octubre del 1934 va executar l’ordre de reprimir la proclamació de l’estat català feta pel llavors president Lluís Companys. A la novel·la no va així: “Batet té la premonició que els mateixos als quals ara és fidel més tard l’afusellaran -com va passar en la realitat- i decideix no obeir. Aquest canvi fa que Catalunya només passi per una petita guerra que acaba amb la independència respecte d’Espanya -explica-. Amb aquest inici també destaco la transcendència que poden tenir les decisions individuals en la història col·lectiva”, afegeix l’escriptor.

Els derrotats són els vencedors

A partir d’aquí, Villaró canvia el curs dels fets. “Vaig anar construint una història alternativa. És complex perquè has d’aconseguir que sigui congruent i que no sigui inversemblant. El lector ha de creure que podria ser possible”, detalla l’escriptor.

A la novel·la hi ha un component personal. El pare de Villaró va combatre a les files republicanes, va ser al camp d’Argelers i va estar tancat a la plaça de Burgos. “El protagonista de la novel·la va néixer el mateix any que el meu pare”, confessa. El guanyador del premi Josep Pla també canvia el destí d’alguns personatges històrics. Manuel Carrasco i Formiguera no mor afusellat sinó que és el president de la República Catalana. Franco mor abans del 39, i la seva vídua, Carmen Polo, intenta casar-se, sense èxit, amb Aristotelis Onassis. “Jugo i invento noves trajectòries per als personatges perquè crec que aquestes trajectòries sempre vénen marcades per l’entorn i el context”. A Villaró l’apassiona la llibertat creativa que donen les ucronies: “Tu ets l’amo -conclou-, més que en una novel·la històrica convencional, que és un camp de mines perquè t’has de cenyir a la realitat”.

Ressuscitar dictadors

Un altre autor que va optar per capgirar la història nacional va ser Hèctor Bofill a Germans del sud (Edicions 62). A la novel·la, guanyadora de l’últim premi Joanot Martorell, Catalunya és un dels grans imperis de l’Europa Occidental. I si té tant de poder és perquè Bofill fa que els catalans guanyin la Batalla de Muret (1213).

En el món recreat per l’autor, Espanya ni tan sols existeix i el que es vol independitzar de Catalunya és un petit poble del centre de la Península: Mossaràbia. Bofill confessa que la novel·la conté una faula moral: “S’ha de relativitzar el pes de la història. No hem d’estar tan condicionats pel passat. Ens el podem inventar”. Però l’autor també va beure de la realitat: “El personatge més dolent del llibre està inspirat en un polític català, d’esquerres, real”.

Altres escriptors opten per reviscolar dictadors i, a través seu, fan una crítica ferotge a la societat actual. A Ha tornat (Columna), l’alemany Timur Vermes fa despertar Hitler, en un descampat, el 2011. El dictador encara porta l’uniforme i té exactament la mateixa edat que tenia quan suposadament va morir, el 1945: 57 anys. Vermes ha triomfat amb Ha tornat. Només a Alemanya ha venut més d’un milió d’exemplars. “Portar Hitler al segle XXI constata la debilitat de la democràcia. A Alemanya vivim bé i ens sentim segurs i escollim algú com Merkel. Fer reviure Hitler em serveix per constatar que no som una democràcia madura. Ha estat molt interessant i divertit fer una crítica a la societat actual a través d’un personatge que faria exactament el mateix que va fer fa més de 70 anys”, explicava l’autor a l’ARA a l’octubre.

Daniel Vázquez Sallés reviu, a Si levantara la cabeza (Destino), un altre personatge funest: Francisco Franco. La novel·la és un deliri: la Fundació Franco i Cia. decideix presentar-se a les eleccions amb un nou líder, Paquito. Es tracta del clon de Francisco Franco. Té la mateixa genètica, però és fill del segle XXI i, per tant, utilitza les últimes innovacions en màrqueting. “És una sàtira en què el clon d’Espanya torna per salvar Espanya i s’envolta de franquistes. Són homes i dones que tenen entre 40 i 50 anys, però són més franquistes que Franco. Són molt nostàlgics”, explica Vázquez.

Una ficció molt creïble

El més terrible d’aquesta sàtira gamberra és que hi ha moltes semblances amb la realitat: “Molts dels discursos i frases els he tret de les tertúlies i dels polítics. El cert és que ens governen els fills dels franquistes”, diu l’autor.

Altres autors utilitzen la ucronia per reflexionar sobre la llibertat. L’escriptor i poeta Harkaitz Cano a El filo de la hierba dóna la victòria a Hitler. El dictador guanya la guerra a Europa i comença un viatge per l’Atlàntic. Vol conquerir els EUA.Al vaixell amb què navega el líder nazi hi ha un pres famós: Charles Chaplin. El seu crim és haver-se mofat de Hitler a El gran dictador. A la novel·la hi ha un altre personatge: el mariner Olivier, que 60 anys abans havia fet el mateix viatge en un vaixell que portava l’Estàtua de la Llibertat. Des d’aleshores té problemes a l’esquena perquè va utilitzar la corona de l’estàtua com a llit. Les vides del cineasta i Olivier discorren paral·leles fins que es troben a Nova York. Harkaitz capgira la història per parlar de manera molt poètica de l’ànima i de la llibertat creativa.

La conquesta d’Amèrica, la Guerra Civil i el nazisme passats pels sedàs de la ucronia

‘Ada o l’ardor’

Vladimir Nabokov relata una història d’amor passional i incestuós entre dos germans a Ada o l’ardor ( 1969). Els dos germans viuen en un món capgirat: el 1380 els tàrtars i els mongols no perden la batalla de Kulikovo contra els russos i el seu imperi s’estén fins als Estats Units. Els seus descendents viuen feliçment a Amerússia, on han emigrat també molts francesos després que, el 1815, la Gran Bretanya s’annexionés França.

‘Complot contra els EUA’

A complot contra els Estats Units Roth canvia el segle XX. El 1940, Charles A. Lindbergh, el primer aviador que va creuar sol i sense escales l’Atlàntic, guanya les eleccions a Franklin D. Roosevelt. El primer que fa Lindbergh és firmar un tractat de no-agressió amb Hitler i incorpora, progressivament, una política feixista i antisemita. És una crítica als Estats Units del segle XXI i a la seva vulnerabilitat. Demostra que és fàcil ser víctima de demagogs.

‘Paraules d’Opòton el vell’

Avel·lí Artís Gener subverteix la crònica de la conquesta d’Amèrica i narra la “descoberta” a la inversa. A Paraules d’Opòton el vell els asteques són els que, l’any 1489, arriben a Galícia. Amb molt d’humor i ironia, l’autor parla de la situació catalana a través del poble mexicà. Ofereix l’altra cara de la història: explica els costums gallecs des del prisma de la cultura asteca i condemna la imposició d’uns pobles sobre els altres.

‘1936-1976. Historia de...’

L’escriptor, periodista i exmilitant del POUM Víctor Alba (el seu nom real era Pere Pagès) imagina a 1936-1976. Historia de la II República Española què és el que hauria pogut passar si Espanya hagués avortat el cop d’estat del 1936. Alba va patir un llarg exili. Quan va tornar a Catalunya, va escriure un gran nombre d’assajos. Va cultivar el gènere dels diccionaris, on amb una escriptura combativa i irònica arremetia contra la classe política.

‘30 d’abril’

Joan Oliver va escriure 30 d’abril abans del 1936 però no es va estrenar fins al 1977 a Barcelona. El poeta i dramaturg sabadellenc la va descriure com una “peripècia històrico-burlesca”. Narra el que hauria estat Catalunya si hagués preservat i desenvolupat el seu estat medieval i hagués arribat al segle XX regida per una monarquia pròpia. El 1987 es va representar al Teatre Lliure amb Pep Munné (Jaume VIII) i Anna Lizaran (Consellera Maura).

‘Pàtria’

A Pàtria Robert Harris construeix un thriller ambientat en un 1964 alternatiu. A la Segona Guerra Mundial els nazis es van imposar a la Unió Soviètica i la Gran Bretanya i ara són una gran potència. Hi ha una Guerra Freda, però els rivals són els Estats Units i Alemanya. Els nazis, a més, són els primers a llançar la bomba atòmica el 1946 i a utilitzar míssils que s’estavellen sobre la ciutat de Nova York.