Els guardons agranen cap a casa ‘sota el cel de Palma’

PalmaEls premis Ciutat de Palma varen reconèixer ahir la feina de vuit autors de les disciplines de teatre, còmic, poesia, novel·la, arts plàstiques i, la novetat de l’edició del 2016, música, uns guardons que es lliuraren al teatre Principal de Palma en una gala en homenatge a Bonet de Sant Pere en forma de musical i intèrprets en viu.

Gairebé tots els premiats són autors mallorquins o bé estan lligats per algun parentesc a l’illa, llevat dels valencians guanyadors en la categoria de còmic. Hi ha dos ciutadans: Marta Pujades -la més jove de tots-, de 26 anys i que fou la vencedora en la categoria d’arts plàstiques, i el professor de filosofia Xavier Uriz en la categoria de teatre. Dos professors de literatura catalana, un de la UIB i l’altre de la UB, van ser distingits amb els premis de novel·la i poesia.

El reconeixement que per primera vegada atorguen els premis Ciutat de Palma fou al millor disc independent de l’any. És un guardó batejat amb el nom de Bonet de Sant Pere i que coincideix amb la celebració del centenari del naixement de l’artista. Va ser per al projecte de Cap de Turc, Llum de Llull, un disc ja editat de música folk electrònica sobre el vessant d’artista de Ramon Llull i amb la col·laboració de Max i el duet Jansky i Txema González. “Que es convoqui un premi a una edició musical ja és una molt bona notícia i que, a més, s’hagi premiat un grup de música experimental, no convencional i de creació artística, ens fa doblement contents”, assenyala González.

El guardó Antoni Gelabert d’Arts Plàstiques fou per a Marta Pujades (Palma, 1990) per la instal·lació Nosaltres, composta per set retrats fotogràfics i dos trípodes amb flaixos de manera que cada vegada que una persona hi passa per davant es disparen. “És una obra social en la qual he volgut posar l’accent a la relació entre individus i societat que és interrompuda” i que es pot visitar al Casal Solleric. Allò que va destacar el jurat va ser l’original manera d’abordar la construcció identitària basada en l’encaix de la fugacitat de la mirada i l’arbitrarietat del moment decisiu.

Els valencians Cristina Duran, Miquel Àngel Giner i Laura Ballester foren els guanyadors del premi Ciutat de Palma de còmic -dotat amb 10.000 euros- amb l’obra El día tres, feta a tres mans i en la qual Giner ha estat el guionista, Duran la dibuixant i Ballester la periodista. És una novel·la gràfica basada en el llibre Lluitant contra l’oblit, obra que pretén explicar l’accident de metro de València del 2006. Segons Duran, “el còmic vol reflectir la realitat de l’associació de víctimes del metro després de més de 10 anys esperant que se n’esclareixin les causes. Estam molt contents d’aquest guardó perquè creim que és un molt bon moment d’autors de còmic a l’Estat i tenim molts autors coneguts aquí”. A més, hi afegeix que “volem aportar des del còmic la nostra part d’activisme, en un sector que encara avui dia és precari”.

“Tot d’una que vaig saber que els premis ciutat de Palma incorporaven el premi de teatre, m’hi vaig presentar” i així ha estat com Xavier Uriz Nadal (Palma, 1976) s’ha enduit el guardó Ciutat de Palma amb l’obra de teatre Noir. Aquest professor de filosofia del col·legi de Sant Francesc de Palma creu que “un reconeixement com aquest implica molt orgull”. Uriz l’any 2003 va guanyar el premi Art Jove de dramatúrgia i també ha escrit algunes peces de microteatre i ha fet de guionista per a diverses sèries d’IB3.

La història de Noir narra un programa de ràdio en el qual, amb un peculiar locutor, se segueix l’insòlit cas del brutal assassinat d’una dona. Al llarg dels anys assistim a la relació que uneix l’assassí i la parella de la víctima: un veterà professor compromès amb la idea de la reinserció. “És una reflexió sobre el valor de l’educació per evitar el determinisme social”, assenyala el dramaturg.

El jurat va destacat d’aquesta obra la qualitat i la viabilitat d’una possible posada en escena i la reflexió que aporta sobre la culpa, el càstig i el dolor de la venjança. I és que Uriz afirma que “el text és una excusa perquè hi hagi persones damunt de l’escenari i esper que pugui ser interpretat”.

Joan Manuel Homar va néixer a Barcelona l’any 1952 i va ser professor de filologia catalana a la Universitat de Barcelona, prejubilat de fa quatre anys per poder dedicar-se a l’escriptura. Homar, però, té “una vinculació molt especial amb Mallorca”. “Els meus pares són de Manacor, motiu pel qual vaig decidir presentar-me a aquest premi”, assenyala l’autor.

L’obra guardonada d’Homar és La lentitud de la mirada, amb 12.000 euros. “Es tracta d’un llibre que pretén fer allò que fa la poesia a la qual em sent més vinculat, que dóna feina a les emocions i els sentiments que acompanyen l’experiència de viure”, comenta. “ La lentitud de la mirada té a veure amb la manera de mirar el món: les coses són quan les mires i una nova manera de mirar-les les transforma”, hi afegeix. Allò que en va destacar el jurat fou el diàleg amb la tradició literària, el rigor i la diversitat formal i la maduresa. Aquesta obra poètica tracta diversos temes, entre els quals hi ha Mallorca, a través de Cala Magrana i d’una illa “evocada des d’enfora, un lloc on es poden esquivar les hostilitats del món, una Mallorca idealitzada”. Homar també parla de la indignació del jo, del desig, de l’amor, del desamor, del pas del temps i fa crítica social o política.

Finalment, el premi Llorenç Villalonga de novel·la, dotat amb 26.000 euros, fou per a Joan Mas i Vives (Maria de la Salut, 1951) per l’obra Diable de Byron!. És una obra amb exclamació que recrea la vida de la societat de la ciutat de Palma a les portes del trienni liberal en un to irònic que li és essencial. El professor de literatura catalana de la UIB expressava la seva alegria per haver guanyat un guardó “en el format d’uns premis que haurien d’haver tingut sempre i que han guanyat persones que admir molt”. El jurat destacà la qualitat literària i la creació d’ambients versemblants per part de Mas i Vives.

Maria Sebastián obtingué la beca d’investigació, dotada amb 5.000 euros, pel treball El passeig Marítim de Palma. Gènesi, desenvolupament i futur.