Suspicàcies i incidències per una plaça de conservadora

PalmaAmb la publicació, aquest dijous, de les valoracions definitives de la tercera i darrera prova del concurs oposició a una plaça de conservador o conservadora de la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca, el procés ha entrat en la fase final, la de valoració dels mèrits. Ho fa amb tres candidates, les quals tenen cinc dies hàbils per presentar certificats i altres documents que acreditin qualsevol mèrit que els pugui pujar la puntuació per sobre de les altres dues concursants. Així es tanca la fase d’exàmens teòrics i pràctics que començà el 12 de setembre, dia de la primera prova, i que, després de ser aturada per revisar un procés públicament qüestionat fins i tot per dos membres de la comissió seleccionadora que presentaren la dimissió, va concloure el 21 de desembre amb la realització de la tercera i darrera prova.

Els nervis que són habituals en aquests processos selectius s’han vist incrementats en el cas del concurs per a la plaça de conservadora de la Fundació Pilar i Joan Miró (FPiJM), atesos un seguit d’incidències i fets ocorreguts des de l’inici del procés i, més encara, després que els resultats de la darrera prova hagin fet un gir a les expectatives i ho hagin fet en el mateix sentit de les suspicàcies aixecades des del principi. Algunes de les oponents, entre les quals se’n troben de les que encara concursen i altres que no passaren les proves anteriors, parlen d’un procés que els ha causat “gran indefensió i inseguretat, que ha estat plagat d’irregularitats i manca de transparència”. Aquestes concursants volen restar a l’anonimat “per por de represàlies”. Posats en contacte amb la Fundació Pilar i Joan Miró per contrastar les informacions, el seu director, Francisco Copado, ha declinat fer declaracions “atès que som el president de la comissió seleccionadora i que el procés encara està obert”.

Incidències des de l’inici

Dia 19 de maig el Butlletí Oficial de les Illes Balears publicava la convocatòria i les bases de les “proves selectives per cobrir amb caràcter indefinit la plaça de tècnic de grau superior conservador/a (nivell 1). La llicenciatura o grau en Història de l’Art n’era la primera exigència. L’experiència laboral mínima d’un any en feines específiques relacionades a les bases i el nivell B-2 d’anglès eren uns altres dels requisits. Amb la convocatòria oberta, dia 7 de juny, la FPiJM publica una modificació substancial de les bases: ja no cal la llicenciatura o grau en Història de l’Art, sinó qualsevol títol “de llicenciat o grau”. Aquesta modificació es justifica dient que és el mateix que s’exigeix en les oposicions al cos de conservadors de museus de l’Estat. En tot cas, les bases per a la plaça de la FPiJM no posen en valor si qualque oponent té experiència laboral prèvia al mateix departament de col·leccions de l’entitat, cosa que està signat en el conveni laboral de la FPiJM, ara en revisió però encara vigent.

Comencen les suspicàcies

La comissió seleccionadora o jurat del concurs, formada per Francisco Copado (director de la FPiJM, que hi exerceix de president), les vocals Catalina Cantarellas (com a representant de la UIB), Joana Maria Palou (directora del Museu de Mallorca), Francesc Riera (per part del Consell de Mallorca) i, finalment, Bartomeu Bestard (que hi actua de secretari), publica dia 1 de juliol la relació provisional de nou admesos i deu exclosos, a tres dels quals els falta el títol d’anglès exigit. Dues persones presenten al·legacions dins del termini legal i, el 20 de juliol, el jurat publica la resolució: una no s’admet perquè no demostra que tingui l’experiència professional requerida i l’altra tampoc s’admet “perquè no ha demostrat que a la data límit per presentar la documentació corresponent gaudia de la titulació requerida en llengua anglesa (nivell B2)”.

Val a dir que, encara que les bases del concurs asseguren la confidencialitat de qui s’hi presenti, el fet que la FPiJM publiqui els llistats amb el DNI de les concursants significa que amb una simple consulta a internet se’n sap la identitat.

Insistència en una exclosa

Segons el relat de Catalina Cantarellas, aleshores membre del jurat, “en una reunió que es va fer sis dies abans (6 de setembre) de la primera prova (12 de setembre) per posar les preguntes tipus test que s’havien de fer, Francisco Copado torna a plantejar el cas d’una concursant que no havia estat admesa i que després de les al·legacions tampoc no ho va ser perquè no havia presentat el títol d’anglès. Ens llegeix un fragment del que ens diu que és un informe sobre la legalitat d’admetre aquesta concursant. Davant la insistència i segons l’informe, decidim admetre-la. En tot cas, no es publica la llista d’admeses abans de la primera prova perquè no se’n va firmar l’acta. Una altra membre del jurat i jo recapacitam i registram un escrit a Cort sol·licitant assistència jurídica i revisió del procés per, segons escrivim, “no atemptar contra el principi d’objectivitat i imparcialitat”.

La llista definitiva d’admeses no es publica fins al 16 de setembre, quatre dies després de la primera prova. Entre les concursants es confirmen les sospites: una de les persones excloses i ratificada la seva exclusió en els documents publicats fins aleshores es presenta al primer examen i el fa. En aquells moments, tothom ja sabia que la concursant en qüestió du el llinatge d’un dels fundadors de la FPiJM. Catalina Cantarellas i Joana Maria Palou presenten la dimissió el 23 de setembre. No es torna a publicar la nova configuració del jurat i, a partir de la segona prova, del 26 de setembre, tampoc no es publica la nota ni la valoració de les respostes de les concursants qualificades “no aptes”.

Si de les set concursants que feren la primera prova en passaren cinc, de la segona prova teòrica i llegida públicament només tres foren considerades “aptes” en els resultats publicats dos mesos després, el 25 de novembre i, després de les al·legacions, els definitius, el 13 de desembre. Tant en una prova com en l’altra, la concursant admesa fora de termini aconseguí passar amb la qualificació més baixa.

El gir de les puntuacions ve amb la tercera i darrera prova, que va tenir lloc el 21 de desembre. Segons les bases, aquesta prova havia de consistir en un supòsit pràctic que s’hauria de resoldre en tres hores. Segons les concursants, es posen tres supòsits i se’ls donen quatre hores. La FPiJM diu que és un únic supòsit amb tres exercicis. Sigui com sigui, el malestar augmenta entre les concursants perquè asseguren que en una reunió que hi va haver el dia abans entre el director i el departament de col·leccions es varen comentar les proves i es va donar ordre que es preparàs per a l’endemà una obra en concret perquè les oponents en fessin la fitxa de préstec amb la valoració de l’estat de conservació. Sempre segons les altres concursants, l’oponent que té família a la Fundació i al departament “només es va mirar 15 segons l’obra, semblava que la coneixia, i va fer les proves sospitosament bé”.

En els resultats d’aquestes proves publicats aquest dijous, la persona que va ser dues vegades exclosa ha passat de tenir la puntuació més baixa a tenir-ne la més alta. En canvi, la que té més mèrits per presentar a la fase entrant ha baixat notablement la qualificació.

Segons el director de la FPiJM i president de la comissió seleccionadora, s’espera “que el concurs quedi resolt el mes de febrer”.

Una comissió amb “plena autonomia”

Les respostes que ha donat la comissió seleccionadora del concurs per a la plaça de conservadora de la Fundació Pilar i Joan Miró no ha satisfet les concursants. Les contestacions sempre han estat poc o gens explicatives. Un dels casos més flagrants és el de l’al·legació als resultats de la segona prova que va fer una concursant que va ser-hi considerada “no apta”.

Si bé els resultats de la primera prova, juntament a l’apte o al no apte, s’informava de la puntuació obtinguda, ja en el segon examen les oponents no varen poder saber quina qualificació els havia donat el jurat, què havien fet bé i on s’havien equivocat, cosa de la qual sí que s’informa en altres oposicions de la FPiJM que han transcorregut paral·lelament, com la d’administrador. En el cas de l’esmentada al·legació en el concurs de conservadora, el jurat contesta que “gaudeix de plena autonomia” i ha decidit publicar la qualificació “no apte”, que han revisat la prova i “es manté la qualificació “no apte”. Sense més explicacions.