Sammallahti, el fotògraf que enamorà Catany

Llucmajor“Vaig descobrir la fotografia de Pentti Sammallahti a començament dels anys 2.000. Tot d’una vaig pensar en Toni Catany. Li havia de mostrar aquelles fotografies perquè sabia que seria molt sensible a l’univers del fotògraf finlandès. No m’equivocava. Catany s’enamorà d’aquell treball”. Així s’expressava ahir el comissari de l’exposició Pentti Sammallahti als confins del món, el belga Alain D’Hooghe, a la presentació de la mostra al claustre de Sant Bonaventura de Llucmajor.

L’exposició, que s’inaugura avui (19 h), reuneix una quarantena de petites fotografies en blanc i negre de Sammallahti, un artista que només ha exposat en quatre ocasions en territori espanyol, molt poc conegut a les Illes i, en canvi, tot un referent de la fotografia finlandesa.

Espais compartits

Segons declarà ahir el director de la Fundació Toni Catany, Antoni Garau, “exposicions com la de Sammallahti ens mostren la mirada de Catany sobre els altres fotògrafs, però també ens permeten conèixer millor Catany a través d’altres autors”.

Fou l’especialista Alain D’Hooghe, representant de les obres de Catany i Sammallahti, qui s’encarregà de descriure els espais comuns que hi ha entre les obres dels dos artistes. “Tot i les distàncies, hem de parlar que Catany i Sammallahti són dos fotògrafs allunyats de les tendències mediàtiques, uns outsiders de la cultura fotogràfica. Ambdós tenen una obra que se situa fora del temps, són intemporals, alhora que remeten a la història de la pintura, sobre tot al renaixement italià o a Brueghel, de manera que conceben la fotografia com una evolució lògica del llenguatge pictòric. Sammallahti comparteix amb Catany l’atenció al tiratge de les fotografies que fa que no només ens trobem davant imatges, sinó que són objectes exquisits. Comparteixen la passió per la tècnica i pels formats que s’adapten al que es vol expressar”, analitzà D’Hooghe.

Fotografies analògiques -“Sammallahti no sap que existeix Photoshop”, confessà el comissari-, de formats gairebé en miniatura, el fotògraf finlandès “és un mestre en una interpretació singular del concepte del moment decisiu de Cartier Bresson. Les seves imatges neixen de la contemplació, de llargues hores d’atenció, fins que arriba el moment precís de disparar. Quan contemplam les fotografies de Pentti Sammallahti sentim que aquella composició només li pertany a ell. I com en el cas de Toni Catany, en l’obra de Sammallahti la poesia sempre hi és present”, afirmà Alain D’Hooghe, qui ahir va fer públic el que ja manifestà a Catany en el seu dia: que la seva important col·lecció de fotografia seria en un futur per a la Fundació Toni Catany, de la qual ell és membre fundador.