Felanitx acosta els joves a la música contemporània

PalmaL'orquestra de l'Aula de Música Contemporània de l'Escola de Música i Dansa Pare Aulí de Felanitx clausurà dijous passat el curs acadèmic de manera brillant amb un concert a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià. El repertori, interpretat per alumnes de l'escola, estava dedicat íntegrament a l'estrena de peces de diversos compositors mallorquins, la majoria dels quals presenciaren l'acte.

Tot plegat fou la culminació d'un projecte pedagògic impulsat per Josep Prohens i Julià, director dela jove orquestra i de l'escola fins enguany, i qui en destacà un doble objectiu: d'una banda, proporcionar un espai d'estrena als compositors de les Illes, molts dels quals són exalumnes de l'escola de Felanitx i del Conservatori Superior de Balears, i de l'altra, acostar els alumnes de grau mitjà a la música contemporània, gran desconeguda de les audiències i d'aparença difícil.

El repertori dedicat a les estrenes, una de les senyes identitàries del projecte, ha suposat, des que vacomençar ja fa 7 anys, la presentació d'unes 50 obres. Per Prohens, es produeix d'aquesta manera una relació de "simbiosi", ja que mentre els estudiants de música més joves es familiaritzen abans amb nous conceptes de l'harmonia, els compositors veuen que les seves obres es materialitzen i són escoltades, completen el seu cicle.

Els joves intèrprets de l'Aula de Música Contemporània assumiren el repte amb molta serietat. Quan el director ho indicà, s'aplicaren als instruments i se succeïren les melodies agradables i les tenses, els canvis de ritme, les repeticions, les frases acolorides i les pàl·lides, les sobtadament ascendents, les lentament descendents, els sons vellutats i els estridents, els ideals i els molests, les asimetries.

Els patrons de les composicions eren generalment difícils d'identificar, tendien a eliminar els punts de referència amb què sol orientar-se el públic habituat a les composicions clàssiques. Els músics introduïren els assistents, a través de les nou peces del repertori, dins un món de sons imprevisible i sorprenent, allunyat de tota possibilitat de rutina. Produïren un univers sonor que reflectia la recerca dels compositors i les seves troballes, i recordava, en fi, que la música no té els límits que ens pensàvem.

La intèrpret més jove de l'orquestra, Maria Siquier, flautista d'11 anys, explicà que li havia costat una mica d'adaptar-se a la música contemporània, però estava satisfeta de com havia anat. Bel Riera, de 19 anys i clarinetista, esmentà l'alt grau de concentració que havia requerit el concert i també la seva satisfacció. Acabaven de certificar el compliment dels objectius de l'Aula de Música Contemporània els joves compositors Javier Martí Aranda i Agustí L. Coll, que afirmaren la importància de veure el fruit del seu treball i la motivació extra que això suposava per continuar progressant. Mercè Pons hi afegia, a més a més, la il·lusió que hi havien posat els intèrprets i Sebastià Llinares declarava que "veure músics no professionals interpretar partitures de tanta complexitat amb aquest nivell d'expressió és molt satisfactori.