Publicitat
Publicitat

ARTS ESCÈNIQUES

‘#Comviure’ o com esbucar la quarta paret

La proposta escènica de nous llenguatges s’estrena avui amb totes les entrades exhaurides

Una casa, vuit actors, 15 espectadors, 80 minuts, una experiència. #Comviure és un experiment teatral, nous llenguatges escènics, una obra de Diego Ingold i Joan Fullana en coproducció amb el teatre Principal de Palma.

L’obra comença en el moment que es toqui el timbre. Reben els espectadors Aina Frau, Maria Bauçà, Clara Ingold, Esther López, José Artero, Diego Ingold, Joan Fullana i Joan Tomàs Martínez. A partir d’aquí no se sap què passarà.

“Hem muntat una situació per descobrir-hi noves maneres de conviure”, relata Joan Fullana. I és que les dificultats per accedir a un habitatge digne han generat tot un seguit de noves formes de conviure i això mateix ha fet que sorgissin noves interrelacions humanes. #Comviure convida a pensar sobre el model turístic, l’estat del benestar, la pobresa, la memòria, la por de la solitud, la influència de les xarxes socials, la gentrificació -passa a un pis del barri de Canamunt de Palma- o la dictadura de la felicitat.

A #Comviure, “el conflicte de la peça és la situació mateixa amb l’objectiu de rompre radicalment amb les normes de la dramatúrgia clàssica”, assenyala Joan Fullana. L’obra no té ni una introducció, ni un nus ni un desenllaç, sinó que passa tot simultàniament.

Espectadors

“El que volem generar amb aquesta peça és una espècie d’experiment de convivència en què el públic no és públic”, comenta Ingold. En l’àmbit formal, “pretenem trencar la relació relacional entre espectador i espectacle i anar una passa més enllà d’altres formats que utilitzen cases com a escenari”. La casa no és un espai on transcorre una obra de teatre, tot l’espai és l’escenografia i el públic és lliure de fer el que vulgui. Són els actors els que s’adapten als fluxos dels espectadors.

“Intentam rompre la frontera mental de l’espectador. El públic fa el que faria a la seva vida real. Si són més vergonyosos, interactuen menys i qui és més participatiu s’hi involucra més. Però no és ni tan sols una obra participativa amb el públic. No forma part de la lògica convencional d’un espectacle en què el públic és participatiu, no va d’això la peça. És una experiència més que un espectacle, d’alguna manera va molt lligat amb la performança en el terme anglès. És un esdeveniment”, relata Fullana. Per tant, una proposta escènica radical, íntima i propera, que fuig del teatre com a convenció.

Al teatre mai cap funció és igual, però en aquest cas és encara més impossible.

#Comviure neix com a fruit d’una necessitat que “tenim tot l’equip de cercar noves maneres de dirigir-nos al públic i enfrontar-nos a l’acte teatral, perquè d’alguna manera tenim la sensació que el teatre dins la seva convencionalitat ha perdut una part essencial del ritual, aquella cosa que provoca la catarsi”, considera Fullana. Els joves dramaturgs, a més, comenten que “el teatre convencional té una competència molt difícil de guanyar, que és la televisió i el cinema, que han menjat el territori de les històries mentre l’espectador és a casa contemplant les coses des de la passivitat. Amb això sobretot les sèries ens superen de molt, tenen uns pressupostos infinits, una factura impecable, uns actors increïbles”. Per això creuen fermament en la necessitat d’investigar noves formes escèniques que aportin noves experiències al públic.

A més, Diego Ingold reflexiona sobre el fet que “des del moment que disposam de doblers públics -amb la col·laboració del teatre Principal de Palma en coproducció de la peça- ens veim amb la il·lusió de treballar amb el públic d’una manera més directa i radical en la qual els espectadors col·laborin, s’allunyin d’una opció comercial, econòmicament rendible, i que s’escapin dels paràmetres del que entenem per ‘teatre’ actualment”.

Tots actuen

Malgrat que inicialment els directors no hi havien d’actuar, la limitació de l’espai de la casa amb un màxim de 15 persones per funció ha fet que els directors i dramaturgs (Joan Fullana, Diego Ingold i Joan Tomàs Martínez) intervinguin també en l’obra perquè, “si no, no hi cabríem, no podríem ni veure l’obra”, diuen amb un somriure. Per altra banda, també “ens feia molta il·lusió actuar, el projecte ens encanta i vàrem pensar que era la millor manera de ser-hi”.

El teatre ha d’apostar per la investigació, pels nous llenguatges, per ajudar a fer avançar aquest art. És la seva funció perquè si no queda estancat”, assenyalen els directors i dramaturgs. A més a més, volen reivindicar la feina dels intèrprets. És per això que invertim la subvenció a pagar els vuit actors i actrius que participen a l’obra per tal de solucionar un problema que tenim a les Balears amb la sostenibilitat del teatre”.

Tenir un projecte amb vuit actors d’hora i mitja i només per 15 espectadors ens dona la responsabilitat infinita de poder actuar d’una manera propera, amb tacte i mirant-nos als ulls, i podent fer una cosa que únicament és possible perquè hi ha doblers públics. Des del teatre Principal, ens han brindat total llibertat per dur a terme aquesta investigació.

En principi no s’en faran més representacions. Ara bé, l’obra podrà tenir recorregut més enllà d’aquestes vuit funcions sempre que disposi de suport públic. És una proposta arriscada en aquest sentit, no és un format autònom.

#Comviure s’estrena aquest dissabte. En total se’n faran vuit funcions fins dissabte 23 de setembre. Les entrades es van exhaurir en manco d’un dia.

Més nous llenguatges a  Cases , de Xesca Salvà

La sala Petita del teatre Principal acollirà un dels espectacles més originals i sorprenents de tota la temporada. Es tracta de Cases, un muntatge de Xesca Salvà, coneguda pels seus dissenys de vestuari i d’escenografia i que ara fa una passa més en el fet teatral.

És un muntatge estretament lligat a #Comviure. Tots dos beuen de la necessitat de redefinir les relacions entre els habitatges i les persones, entre els visitants i el veïns, entre els objectes i els subjectes. Cases es podrà veure diumenge 17 de setembre, cada hora.

Etiquetes