"La ciència ha d'estar en mans de la societat, no al revés"

“Escoltar gent intel·ligent et fa més intel·ligent”. És el reclam que utilitza Pere Estupinyà (Tortosa, 1974) per convèncer l’audiència que cal veure el programa de divulgació que presenta i dirigeix i que s’emet els dissabtes a la tarda a La 2, El lladre de cervells. El nom és el mateix que utilitza per als seus llibres. Acaba de publicar l’últim, on tracta una gran diversitat de temes. Ha robat cervells des del CERN fins a la NASA. I també en alguns centres de recerca catalans. El llibre té com a subtítol Menjar cireres amb els ulls tancats.

Quina relació té aquest subtítol amb el concepte de lladre?

Ve de cherry picking [collita de cireres], una expressió anglesa que en ciència es fa servir quan es parla d’aquells que seleccionen dades a conveniència per confirmar una hipòtesi o una opinió ja preestablerta. Vol dir fer trampa. I la nostra societat ho fa constantment. Per exemple, ho fa un antivacunes o algú contra els transgènics quan remena i exhibeix dades aïllades, poc representatives, d’estudis marginals i sovint poc fiables. Amb aquest subtítol dic que més val menjar-les amb els ulls tancats, suggerint que cal tenir més en compte les dades que les opinions.

Al llibre sobre el sexe, un dels plats forts era l’orgasme mentre et feien una ressonància magnètica. Ara amb què ens sorprens?

El plat fort és el lladre per ell mateix, és el meu alter ego.

Com a lladre de cervells, et devia impactar el moment en què veus un cervell real per dins per primer cop...

Després de llegir i parlar tant sobre neurociències va ser impressionant. Vaig estar al quiròfan durant una operació. Veure com retiren el crani, com batega el cervell, com mesuren la seva activitat, com el cirurgià n’extirpa un fragment per treure el focus epilèptic amb una precisió digna d’un artista, i presenciar com desperten el pacient i li pregunten “Com va?” i respon “Bé”, va ser impressionant.

En aquest llibre has visitat investigadors catalans també. Per què?

Del primer que vaig fer, una de les crítiques que vaig rebre va ser que no parava prou atenció a la gent d’aquí. I ara he de dir que m’interessa més la recerca europea que la nord-americana. Està en un moment molt interessant perquè està creant i ajuntant esforços en projectes com l’ITER, el CERN, el Human Brain Project, el Graphene Flagship... I, a més, hi ha el famós Brexit, que afecta profundament la recerca. El Regne Unit té un centre de recerca en grafè impressionant que ja està pagat amb diners europeus.

Abans de fer aquest programa de divulgació per TVE, en vas fer un a l’Equador. Quina recerca hi vas descobrir?

Tenen una ciència molt interessant. No volen competir descobrint planetes, ni la cura del càncer, però tenen recerca molt innovadora per buscar substàncies al seu entorn, que és molt ric. Al llibre parlo de la seva quimiodiversitat i visito els investigadors que l’estudien. Per exemple, els boscos amazònics de l’Equador alberguen la diversitat més gran de granotes del planeta, i allotgen una gran quantitat de substàncies químiques a la pell, amb potents propietats antibiòtiques i antifúngiques.

El teu llibre sobre ciència i sexe ha sigut un èxit. En el nou parles d’herbes que tenen el poder de la Viagra...

Als EUA hi ha una gran preocupació per la regulació dels productes naturals, que aquí encara no ha arribat. Em van oferir provar un producte natural per a l’erecció i quan vaig demanar què era, me’n van dir la composició però no les dosis. I per molt natural que fos, si la cafeïna que duia era com la de 30 cafès em podia matar. És molt absurda la idea que el que és natural és millor.

I també ens fas posar en la pell del director de la NASA.

La NASA ha de decidir en què posar recursos, si a portar humans a Mart o trobar vida extraterrestre. I els ciutadans també han de tenir coneixements per intervenir en aquesta decisió. La ciència ha d’estar en mans de la societat, no al revés.

SOMNI. Com a bioquímic, apuntava a investigador de laboratori. Però somiava a ser divulgador. Va contactar amb Eduard Punset, que el va fitxar com a subdirector del mític Redes (TVE). Després va marxar als EUA, al MIT, i allà va començar a volar sol. Ja ha publicat tres llibres de divulgació i té programa propi.