Publicitat
Publicitat

ABANS D’ARA

Sant Jordi

De l’article d’Ibáñez Escofet (Barcelona, 1917-1990) a La Vanguardia (24-IV-1984). La festa catalana de demà ha vibrat també en temps desolats i tristos. Foto: parada de llibres el 23 d’abril del 1938.

No tots els dies de Sant Jordi són tan meravellosos com el d’ahir. La primavera inestable ens obsequia -benvinguts siguin!- amb sorprenents ruixats que comparteixen amb el sol el protagonisme de la jornada. Però, què dic, ara? L’únic protagonista és el poble català en la més extensa i àmplia accepció de la paraula, sense apartheids interessats de cap mena. Perquè tant aparta el que menysprea, actitud que no es dóna a Catalunya, com el que es disfressa de missioner per fer veure que salva ànimes per al seu partit. El cel és de tots, la llum és de tots, el sant, perquè sigui de tots, pot ser que no sigui sinó una llegenda oriental, les roses són de tots -n’hi ha moltes que vénen d’Andalusia. Si la saviesa popular diu que allà on vagis facis el que vegis, és evident que regalar una rosa vermella i oberta a l’esposa, a la promesa o al somieig amorós és un acte universal que ens uneix sense cap esforç. [...] I si a més de la rosa hi ha el llibre, encara millor. Llibres en les dues llengües, que no estan en lluita, sinó que es complementen, les llengües de la llibertat, les llengües de la tolerància en les quals s’ha elaborat la cultura total d’Espanya. [...] Hi ha dies que sento l’orgull de ser català d’una Catalunya pacífica, cordial, solidària, seriosa i festiva al mateix temps, però tocada per la gravetat de la consciència col·lectiva. Dies en què el gran triomfador és el poble com a expressió d’una sincera realitat i no com a basa d’un envit polític. [...] Hi va haver un Sant Jordi violent i venjatiu, un Sant Jordi reivindicatiu, un Sant Jordi desolat i trist, un Sant Jordi esperançat... Els poetes han anat assenyalant-ne els diversos estats d’esperit. Jo em quedo amb el Sant Jordi d’ahir, assolellat, tranquil i somrient. Un Sant Jordi que, suposant que no hagués existit de veritat, no hi faria res. Perquè el teníem allí.