Misc 03/07/2016

Les pèrdues d’Units Podem es van concentrar als feus d’IU

Els votants de Garzón s’haurien desentès, en més quantitat, de la coalició

i
Jordi Muñoz
3 min
Les pèrdues d’Units Podem es van concentrar als feus d’IU

PolitòlegLes grans novetats de les eleccions del 26 de juny van ser, fonamentalment, el bon resultat del PP -que ja apuntaven les enquestes- i el mal rendiment electoral de la coalició Units Podem, que ha obtingut més d’un milió de vots menys que la suma de Podem, les seves confluències i Esquerra Unida al desembre. S’ha especulat molt aquests dies sobre quina és la causa d’aquesta pèrdua massiva de vots que cap sondeig va ser capaç de predir. Ni tan sols les enquestes a peu d’urna fetes la mateixa nit de les eleccions van detectar un moviment d’electors que ha evitat que el PSOE quedés relegat a la tercera posició.

A les enquestes prèvies a les eleccions la gran majoria de votants de les formacions que conformaven la coalició Units Podem van declarar tenir intenció de fer-li confiança. A l’enquesta preelectoral del CIS, per exemple, un 74% dels votants de Podem asseguraven que ja tenien decidit tornar a votar la mateixa formació, ara en coalició amb IU. I els votants de la formació d’Alberto Garzón no mostraven un patró gaire diferent: un 69% mostraven intenció de votar la coalició amb Podem. Si aquests números s’haguessin complert, el resultat hauria sigut molt diferent. Algun segment de l’electorat, doncs, ocultava la seva intenció o se’n va desdir en l’últim tram de campanya.

Una deserció no detectada

Ni les enquestes ni les xarxes ni els comentaristes i observadors informals van detectar aquesta deserció massiva d’uns votants que no havien donat gaires símptomes de voler ignorar la consigna del seu partit. Sense dades addicionals, sembla difícil que es pugui treure alguna conclusió sobre les raons d’aquest desgast, més enllà de les especulacions sobre la campanya, la insistència de Podem en el pacte amb el PSOE, la qüestió del referèndum català, l’efecte del Brexit o la personalitat d’Iglesias. Al capdavall, en aquest terreny cadascú mira de col·locar la hipòtesi que més li convé i és difícil orientar-se.

En canvi, el que sí que es pot analitzar són els patrons de distribució territorial d’aquestes pèrdues. I només cal mirar una mica les dades per municipis per descobrir un patró força evident: les pèrdues es concentren especialment en aquells municipis i províncies on Esquerra Unida era més forta. És complicat inferir directament patrons individuals de canvi de vot a partir d’aquestes dades, però la coincidència espacial de les pèrdues de la coalició Units Podem i de la penetració d’IU el 2015 és molt robusta.

Així, la fugida de votants va ser més intensa en llocs com Astúries o Còrdova (uns vuit punts menys sobre el cens), que són precisament feus tradicionals d’IU i les úniques dues províncies on va superar el 8% del vot el 20-D. En canvi, el desgast ha sigut més lleu en zones on IU no tenia tanta penetració, com ara les províncies basques.

Això dóna credibilitat a la hipòtesi segons la qual serien prioritàriament els votants d’Esquerra Unida els que haurien abandonat el vaixell de la coalició que havia de desbancar el PSOE al capdavant de l’esquerra espanyola. Abans de les eleccions, possiblement l’únic símptoma que això podia passar era a les valoracions que feien aquests votants de Pablo Iglesias: li donaven, de mitjana, un 4,8. Una nota inferior, per exemple, a la que li donaven els votants d’ERC.

Fílies i fòbies a Podem i Iglesias

En tot cas, si es confirma la deserció massiva de votants d’IU com a principal explicació del desgast de Podem, possiblement les raons tindran més a veure amb les fílies i fòbies que desperten tant la marca Podem com el seu candidat, Pablo Iglesias, que no pas amb qüestions ideològiques de fons. Pel que se sap, el perfil ideològic d’aquests votants no era gaire allunyat del de Podem. Lleugerament més escorat cap a l’esquerra, això sí, però en cap cas era una distància que justifiqués una deserció massiva, sobretot tenint en compte que no tenien una alternativa clara a l’esquerra d’Units Podem. La vella idea que, en política, dos i dos no sempre fan quatre s’ha fet evident. Un cop més.

stats