Publicitat
Publicitat

POLÍTICA

"Una majoria parlamentària no dóna dret a res si no respecta la Constitució": el que pensen els nous jutges del TC

Tres dels quatre nous magistrats del Constitucional s'han expressat contra la immersió lingüística i contra l'Estatut

Dels quatre nous magistrats del Tribunal Constitucional, tres no han amagat la seva animadversió amb el model d'immersió lingüística i amb l'Estatut. Són els tres magistrats conservadors Santiago Martínez-Vares, Pedro González Trevijano i Enrique López, mentre que el català i progressista Juan Antonio Xiol Ríos s'ha mostrat públicament més comprensiu amb el procés d'autodeterminació de Catalunya. Què en pensen sobre la llengua i el país els quatre nous magistrats?

1. Santiago Martínez-Vares, ponent de la sentència del Tribunal Suprem de 2010 que va donar per superat el sistema d'immersó lingüística

  • "No es pot acceptar l'exclusivitat del català com a llengua vehicular en l'ensenyament" a Catalunya". ( 22/12/2010)
  • "L'exclusió del castellà com a llengua vehicular perverteix el model lingüístic establert en la Constitució de conjunció lingüística o de bilingüisme integral de manera que s'implanta un model d'immersió lingüística contrari a l'esperit i a la lletra de la Constitució". ( 22/12/2010)


2. Enrique López, com a portaveu del Consell General del Poder Judicial 

  • "Una majoria parlamentària per si mateixa no dóna dret a res si no respecta la Constitució". (30/09/2005)
  • "[L'Estatut] és un projecte que omet els preceptes constitucionals". (30/09/2005)
  • "[Amb l'Estatut] s'està iniciant una reforma de la Constitució fora de les vies adequades". (30/09/2005)


3. Pedro González Trevijano, com a rector de la Universidad Rey Juan Carlos

  • "Conductes, tant per acció com per omissió, que 'de facto' emparen polítiques d'immersió lingüística inadequades no tenen cabuda constitucional". ( 6/02/2006)
  • "L'únic deure constitucional –i no s'oblidi, dret– es refereix al castellà per mandat constitucional, no sent encertada en el cas del català l'existència d'un deure". ( 6/02/2006)
  • "Em sembla inapropiada l'enunciació explícita de Catalunya com a nació [a l'Estatut]". ( 6/02/2006)


4. Juan Antonio Xiol Ríos, com a magistrat del Tribunal Suprem

  • "[El procés català] és un problema que s'ha de resoldre políticament. El dret és una cosa evolutiva que es construeix a través del diàleg". ( 5/02/2013)

  • "[Sobre la declaració de sobirania] el rigor passa per no donar gaire importància als conceptes abstractes". ( 5/02/2013)