Publicitat
Publicitat

REMINISCÈNCIES D'UN EPISODI FOSC DE LA TRANSICIÓ

El cas de l'assassí feixista de la Yolanda arriba a la Generalitat

L'ultra va instruir un mosso i avui Interior en donarà explicacions

Quants assassins feixistes han format mossos d'Esquadra i qui ho permetia? És una pregunta tan sorprenent com pertinent i que els antics amics i familiars de la Yolanda González esperen que avui s'esclareixi. Aquesta militant revolucionària basca del Partit Socialista dels Treballadors va ser la trista protagonista d'un fosc episodi de la Transició, quan va ser segrestada el 1980 amb 19 anys i assassinada a sang freda en un descampat de Madrid a mans d'Emilio Hellín, membre de Fuerza Nueva i del Batallón Vasco Español, el predecessor dels GAL.

Segons va desvelar El País al febrer, Hellín és ara un home nou. Ja no es diu Emilio, sinó Luis Enrique, i col·labora amb la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. Fins i tot va formar entre el 2006 i el 2011 agents de diversos cossos, també dels Mossos. Avui, la directora general d'Administració de Seguretat, Maria Teresa Casado, i la cap de gabinet del conseller d'Interior, Maria del Mar Blasi, rebran amics i familiars de la Yolanda per donar-los explicacions, com els reclamen des de fa mesos.

Fonts d'Interior han avançat a l'ARA que "l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya no ha contractat mai Hellín, tampoc els Mossos". Només un sol agent hauria fet l'agost del 2007 un curs a la seva empresa, New Technology News, de tècnic en alliberament de telefonia mòbil, que no hauria impartit directament l'assassí. "Cap altra formació ni col·laboració", afirmen.

Col·laborador de la Guàrdia Civil

Hellín, en canvi, col·labora habitualment amb la Guàrdia Civil en l'ús de les noves tecnologies. També ha participat a cara descoberta en actes a Caracas i a la Universitat de Madrid i l'han contractat la Diputació de Huelva i ajuntaments com els de Madrid i de Valverde del Camino (Huelva).

Tants contactes fan malpensar les persones pròximes a la Yolanda, que des del primer moment sospiten de suports des de l'aparell de l'Estat. Esther del Alcázar, Luis Carlos Gómez-Pintado, Luca , i Andreu Pagès, antics amics i companys de militància, mouen a Barcelona la campanya de denúncia. Recorden que Hellín mai s'ha penedit del que va fer, que se li va trobar a casa material propi de la Guàrdia Civil que després va desaparèixer, que va complir només 14 anys dels 43 de la condemna tot i intentar fugar-se set cops, que va poder escapar-se quatre anys al Paraguai -on va col·laborar amb el dictador Alfredo Stroessner- i que va beneficiar-se de nombrosos permisos del jutge tot i els informes negatius de serveis penitenciaris. "Va fer el treball brut i ara l'hi estan pagant", lamenten els antics companys de la Yolanda, que la recorden com una líder estudiantil a qui l'Estat volia silenciar.

Des de llavors, els intents per esclarir els fets han estat constants. Representants del ministeri de l'Interior van rebre'ls i es van comprometre a investigar. Però no hi ha hagut novetats. I les preguntes i peticions de compareixença d'ERC, IU, Amaiur i BNG no han tingut resposta. Una proposició no de llei firmada per tots els grups menys el PP i UPyD està també encallada. Per contra, el govern basc va reconèixer que tres ertzaines van anar a cursos d'Hellín, i el Parlament basc ultima una declaració institucional de rebuig.

A Catalunya, ICV-EUiA i la CUP també van preguntar per escrit sobre la participació dels Mossos, i els amics de la Yolanda han demanat entrevistes des del febrer. I res, fins avui. Reclamen "saber qui és el responsable que uns feixistes formin mossos", que es demani perdó i que s'assumeixin responsabilitats en els àmbits tècnic i polític. Promouen també una resolució que, per ara, han beneït els partits d'esquerres. ICV-EUiA, però, descarta sol·licitar responsabilitats. "Era impossible que Interior sabés res del canvi de nom d'Hellín, el que cal és que no torni a passar", afirma un diputat ecosocialista. És comprensible: el 2007 el conseller era Joan Saura.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 20/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT