Publicitat
Publicitat

FINANÇAMENT

Les inversions de Rajoy esquiven les Illes

Balears és la comunitat més malparada en els cinc pressuposts que ha fet el govern central del PP

La presentació al Congrés dels Diputats aquesta setmana del projecte de pressuposts generals de l’Estat planteja una situació que no és nova per a Balears. La comunitat continua a la coa en inversions de l’Estat. I no és nova perquè es repeteix històricament, independentment de qui governi a Madrid i de si es calcula en termes absoluts, en funció de la població o del PIB. El ‘càstig’ -per emprar un terme que s’ha sentit de diversos polítics aquests dies- es manté. Però sí que és cert que s’ha agreujat de manera considerable amb els cinc pressuposts generals de l’Estat que ha fet el PP. Balears ha estat, de llarg, la comunitat més malparada per les inversions de Mariano Rajoy.

Els cinc pressuposts (2012-2016) que ha fet el govern de l’Estat presidit per Rajoy han suposat, de mitjana, 106,6 euros per habitant en inversions, quan la mitjana per càpita d’aquest període se situa en els 236,5 euros. Això vol dir que els ciutadans de les Illes han rebut 129,9 euros manco que la mitjana de l’Estat i 507,4 euros manco que els ciutadans de Castella i Lleó, la comunitat que més s’ha beneficiat per les inversions previstes en els pressuposts de Rajoy, amb 614 euros per habitant. Extremadura, per exemple, amb una població similar a Balears, obté en aquests cinc exercicis 323 euros per habitant, més del triple que les Illes. L’única zona que es troba en una situació similar a la nostra és l’altre arxipèlag. Les Canàries han rebut 126,4 euros per habitant, 20 euros més que Balears, però s’ha de tenir en compte que les altres illes disposen d’un règim fiscal propi que els atorga beneficis.

Millor amb Zapatero

La situació de Balears, pel que fa a les inversions territorialitzades dels pressuposts de l’Estat, encara empitjora més si es compara amb l’anterior legislatura, la del darrer Govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero (2008-2011). En els tres pressuposts de Zapatero, Balears no es va moure de la coa pel que fa a les inversions, però van arribar a les Illes 226,9 euros per habitant, més del doble que amb Rajoy. La diferència encara seria més gran si es computassin les conegudes com a inversions estatutàries, que en aquella legislatura arribaren els dos primers exercicis.

Tot i que en aquells tres exercicis les inversions foren majors (no només a Balears, sinó a tot l’Estat), els ciutadans de les Illes encara es quedaren més enfora de la mitjana estatal que amb Rajoy, perquè aquesta fou de 495,5 euros per habitant, 268,6 euros més dels que arribaren a Balears. La diferència es reduiria si s’hi sumassin les inversions estatutàries, que no es computen com a inversions territorialitzades i que estaven ideades precisament per apropar Balears a la mitjana.

S’eixampla la distància

La comparació entre els pressuposts de la darrera legislatura de Zapatero i la de Rajoy encara mostren un altre fenomen: s’ha incrementat la distància entre les comunitats que més reben i les que manco, que continuen sent les mateixes. En la darrera legislatura de Zapatero, la diferència entre la que més rebia (Castella i Lleó) i la que manco (Balears) era de 3,8 vegades. Amb Rajoy, la distància haurà estat de 5,8 vegades. Malgrat que la caiguda de les inversions ha estat generalitzada (han caigut un 52,3% entre una legislatura i l’altra) per la minva dels ingressos, la davallada no ha servit per corregir els desequilibris i uns l’han notat més que els altres. Mentre que Castella i Lleó, tot i ser la comunitat que més rep, és una de les que manco inversions perd de Zapatero a Rajoy, en el cas de Balears, la caiguda d’inversions entre el darrer govern de Zapatero i el de Rajoy s’ha situat lleugerament sobre la mitjana, i això explica que les Illes no hagin sortit de la coa de l’Estat.

En nombres absoluts també es veuen les diferències. En els tres darrers exercicis de Zapatero, es pressupostaren 681,5 milions d’euros en inversions territorialitzades per a Balears i, en canvi, en els cinc pressuposts de Rajoy s’han fixat manco inversions per a les Illes: 593,7 milions d’euros.

Val a dir que les inversions territorialitzades dels pressuposts de l’Estat només són una part dels doblers que arriben a Balears (la major part ho fan a través del sistema de finançament), perquè es tracta d’inversions directes en infraestructures de l’Estat que, en bona part, acaben suposant actuacions en ports i aeroports. En els pressuposts de l’any vinent, per exemple, dels 159,3 milions prevists, 110,4 aniran a parar als aerports i ports. La resta seran petites inversions dels diferents ministeris en actuacions com la reforma del baluard del Príncep de Palma. A diferència de la Península, en el cas de Balears el Govern central no inverteix directament en la xarxa de transport terrestre, però sí que finança inversions a través de convenis per a carreteres o per al ferrocarril, que es podrien sumar a les quanties d’inversions i que no les farien variar gaire. Per a l’any vinent, just es preveu l’arribada de 33 milions del conveni de carreteres als diversos consells i de 3,9 milions del conveni del tren.