PalmaEl president d’Esquerra a Mallorca, Joan Lladó (Manacor, 1978), defensa la seva posició en la crisi de MÉS, que ha acabat amb la sortida del seu partit de la coalició, i apunta que Esquerra serà present a les eleccions, però no aclareix com.
Us presentareu a les eleccions?
Esquerra Republicana serà present a les eleccions. El com s’ha de decidir.
Quines opcions hi ha?
Totes les que permetin donar solucions als problemes dels ciutadans de les Illes Balears i que permetin vehicular el nostre discurs, que passa per assolir la sobirania.
Existeix l’opció de no presentar-vos-hi i donar suport extern a MÉS?
Totes les possibilitats estan considerades, però també es vera que es van exhaurint. Hem cercat totes les vies de solució possibles entorn de la crisi que s’ha creat dins MÉS i fins al darrer minut sempre estarem disposats a escoltar propostes si parteixen d’un punt de vista lògic i sensat i en què tothom se senti representat, partícip i sense exclusions.
La situació d’Esquerra ara és pitjor que la situació en què sortiu de les primàries?
Quan fas una aposta política per tal de compactar l’espai de l’esquerra nacional com vàrem fer nosaltres i aquesta aposta no fructifica, no podem estar contents de tot el que ha passat. La situació no és millor que quan vàrem emprendre l’aposta. Ara bé, una vegada que hem pogut comprovar que les prioritats en aquest cas del PSM han estat unes altres, han estat arribar a un acord amb Iniciativa per tal de prioritzar aquest altre espai polític, nosaltres hem de prioritzar l’espai que pensam que donarà resposta als ciutadans de les Illes Balears.
No teniu la sensació d’haver tudat una oportunitat?
Clar que sí. Hem tudat una oportunitat i jo crec que hi ha una corresponsabilitat dels partits que formam part d’aquest espai. Així i tot crec que no hem de donar cap porta per tancada. Tota aquella gentque pensam que la millor sortida als problemes dels ciutadans de les Illes Balears i de Mallorca és la sobirania de Mallorca compartida o no amb la resta de Països Catalans, aquesta gent reclama que hi hagi unitat d’acció dins aquest camp. Nosaltres hem prioritzat sempre aquesta idea. Ara bé, no basta que ho faci Esquerra Republicana, els altres actors d’aquest espai polític també han de voler prioritzar això.
I què ha de canviar perquè es produeixi aquesta unitat d’acció?
Han de canviar les prioritats. Hi ha una estructura d’un partit polític majoritari que és el PSM que no està prioritzant l’espai d’esquerra sobiranista, prioritza una esquerra transformadora, que no transforma la societat, sinó que es transforma a ella mateixa per perpetuar-se.
O sigui que no us heu cregut mai això que MÉS és una altra cosa.
Jo havia apostat, pensàvem, que l’assemblea de MÉS podria donar lloc a un espai polític, a un subjecte polític diferent, però hem pogut comprovar a les primàries que això no ha estat així, que hi ha hagut un pacte de quotes. Ens hauria agradat una corresponsabilitat i que s’haguessin considerat aquestes diferents sensibilitats que hi havia dins MÉS i no fer servir l’aparell per decantar la direcció d’un altre partit.
Teniu cap sensació de culpa en tot el que ha passat?
Evidentment, i crec que l’hauríem de tenir tots.
Tornaríeu a actuar igual?
Crec que tots variaríem coses que hem fet. I crec que tots hauríem de ser capaços de rebobinar. Nosaltres hem estat disposats fins al darrer moment a rebobinar fins on fes falta per tal de cercar sortides diferents i sortís un resultat distint del que en aquests moments tenim.
El problema és de cadires?
El problema és de representativitat. Els partits participen i tenen capacitat d’incidir mitjançant una representativitat. Esquerra Republicana ha abandonat cadires, potser no ens ho han perdonat, que haguéssim abandonat cadires. Ens hauria agradat que en l’espai on s’havia de determinar quina era la representativitat de les diferents sensibilitats que integraven MÉS hi hagués hagut una altra responsabilitat i un joc net, ideal, entre socis.
Després del que heu dit dels socis, per què voleu continuar amb ells?
Perquè segurament es poden cercar sortides alternatives per tal que al final puguem donar resposta a allò que ens demanen els ciutadans. Nosaltres no ens hem de mirar només la panxa, hem de dir el que hi ha hagut. Nosaltres sabem que hem comès errors en aquest procés, però errors també n’hi ha hagut per altres bandes i ens hauria agradat que això s’hagués reconegut.
Us han dit res des de Barcelona?
A Barcelona tenen també un panorama polític molt complex i molt il·lusionador per una altra banda i, en aquest sentit, cada terra fa sa guerra. Ells confien en la nostra capacitat d’anàlisi que tenim sobre la situació política que vivim i nosaltres els traslladam allò que està succeint. Evidentment, quan hi ha una aposta política, sigui en el territori que sigui, la resta ens podem preocupar si aquesta no acaba reeixint i hem de fer canvis d’estratègia per arribar als objectius pretesos.
Es pot reconduir el procés?
Nosaltres hem de començar a reconduir el nostre espai i prendre decisions una vegada que se’ns diu que no hi ha res a negociar. Hem d’iniciar una via, una via que té un sentit ideològic: per nosaltres és molt important que les coalicions que es facin serveixin per donar solucions als ciutadans. Ens trobam davant un panorama tripartidista, sense majories clares. Davant aquest panorama, on tots els partits espanyols apostaran pel regeneracionisme espanyol, per canviar l’Estat, una proposta política que digui de manera clara que la sortida a aquest sistema autonòmic fracassat existeix i es diu independència. Això s’ha de poder verbalitzar. Pensàvem que dins MÉS podíem aportar aquesta idea política, però hem vist que no era prioritària. Convé que xerrem clar. Jo estic cansat de sentir que la gent no ho entendrà. Quan estam en la situació que estam, la gent escolta tots els plantejaments i n’hi ha de molt agosarats que estan tenint èxit. El plantejament que situa la independència com a solució ha de ser present a totes les institucions.
