La Guàrdia Civil reclama als alcaldes documentació de l’1-O

BarcelonaL’alcalde d’Oliana, Miquel Sala (PDECat), va ser el primer a qui la fiscalia va citar a declarar el 19 de setembre en la investigació oberta contra l’1-O. Ahir, el seu ajuntament també va ser dels primers a rebre la visita de la Guàrdia Civil, que, per ordre del fiscal en cap de Lleida, busca documentació relacionada amb el referèndum. A dos quarts de deu del matí, tres agents de paisà van entrar a l’ajuntament per sol·licitar els documents que acreditin la col·laboració del consistori amb l’1-O. Sala en aquell moment no hi era perquè s’estava desplaçant a la Seu d’Urgell per donar suport a l’alcalde de Bellver de Cerdanya, que ahir estava citat davant del fiscal i que, com tots, es va negar a declarar. D’Oliana, la Guàrdia Civil només es va emportar l’informe de la secretària municipal, que diu que “tot el que es faci en relació a l’1-O és il·legal”. De fet, la petició d’informació que van registrar els agents anava destinada a ella, la secretària, i no a l’alcalde.

Fonts de la Fiscalia de Lleida expliquen a l’ARA que s’ha requerit a la Guàrdia Civil que faci el mateix tipus d’actuacions en 31 ajuntaments de la demarcació, precisament els governats pels alcaldes investigats. Els agents tenen instruccions d’aconseguir tota la documentació sobre el tema i el fiscal pretén esclarir si la cessió d’espais i el suport a la consulta es correspon simplement a compromisos polítics o si, per contra, existeixen actes administratius que acreditin la col·laboració amb el Govern per possibilitar la votació del pròxim 1 d’octubre. “Canvia molt si simplement van penjar una foto a Twitter o si van signar un decret de cessió d’espais”, explica una de les fonts. En funció d’una cosa o altra, l’actitud de la fiscalia pot variar molt. Si es troben els decrets d’alcaldia -la majoria es van fer seguint una plantilla facilitada per l’AMI- o altres actes administratius, es podria acusar els alcaldes almenys de “desobediència”, sense descartar la prevaricació i la malversació de fons públics. De fet, aquests tres delictes -juntament amb el de sedició- són els que s’han esgrimit fins ara en totes les actuacions policials.

A més d’Oliana, la Guàrdia Civil es va presentar ahir també a Almacelles, Tàrrega, Alpicat i Bellpuig, entre d’altres. Durant els pròxims dies aniran a la resta d’ajuntaments lleidatans assenyalats i posterioment ampliaran la recerca a la resta de municipis de Catalunya. A Tarragona ja s’ha donat l’ordre, i diverses fonts consultades expliquen que també s’actuarà igual a Girona i Barcelona. De moment es demanarà la documentació als més de 700 ajuntaments investigats.

Informes dels secretaris

Ahir la Guàrdia Civil es va emportar l’informe de la secretària municipal d’Oliana contra el referèndum. En les últimes setmanes han sigut molts els documents d’aquest tipus que han elaborat tant els secretaris com els interventors dels ajuntaments. A Girona, per exemple, van ser tots dos els que van advertir l’alcaldessa, Marta Madrenas, que signar un decret de suport a l’1-O podria tenir “conseqüències” legals, ja que implicava desobeir una ordre directa del Tribunal Constitucional. En els documents, als quals ha tingut accés l’ACN, tots dos mostren la seva disconformitat amb la cessió d’espais municipals, tot i que Madrenas va acabar signant un decret d’alcaldia acceptant la petició que li van fer arribar Carles Puigdemont i Oriol Junqueras.

L’alcaldessa de Girona està sent investigada per la fiscalia, com també ho està sent la de Sant Cugat del Vallès, Mercè Conesa. En el seu cas, però, el secretari municipal no creu que el decret que va signar tingui cap validesa legal. En un document publicat per El País es detalla, entre altres mancances, que el decret “no té numeració ni incorpora la signatura del secretari general”. El ple de Sant Cugat va ratificar fa uns dies la col·laboració amb l’1-O i la solidaritat amb Conesa.