Publicitat
Publicitat

OPINIÓ

Un estiu de febre alta

Torna l’estrès per congestió de visitants. No és la primera vegada. Hi ha qui pensa que la situació és greu i altres, que només és un constipat d'estiu. Un cosa o una altra, tant és: estam desbordats. Sobrepassats pel mercat. Per l'atzar del mercat? La casualitat no existeix, el que està passant era previsible i s’ha cercat de manera conscient. No hi ha innocents en aquest negoci. Com a mínim hi ha tebiesa a l’hora d’utilitzar els instruments que hi ha a l’abast. Fem consideracions respecte d'aquest tema.

Una. Mai no s’havia aconseguit un preu tan elevat per habitació d’hotel (o similar). Però, en molts de casos, podríem dir que el preu elevat és el resultat d’un exercici de prestidigitació: en una habitació doble hi col·loquen 4, 5 o 6 persones. Per tant, el benefici per habitació és alt, no així la despesa per client. L’efecte immediat d’aquesta pràctica és que en temporada alta a Mallorca hi ha un nombre important de llits il·legals –possiblement més de 50 mil– en establiments controlats per la Conselleria de Turisme i que són comercialitzats per operadors sotmesos a una normativa europea.

Aquesta és una pràctica pactada entre operadors i empreses d’allotjament, no és la conseqüència inevitable d’una situació de descontrol del mercat. No és overbooking, és sobreexplotació. Aquest excés d’ocupació té efectes secundaris greus en les condicions laborals dels treballadors, molt en especial les de les cambreres de pisos, i en el consum energètic, d’aigua i altres recursos i la producció de residus. Són 50 mil persones, o més, que s’escapen a diari de qualsevol planificació o previsió administrativa. És un exèrcit ocult de clients, una quinta columna que dinamita el funcionament de les infraestructures públiques. Un exèrcit construït amb l’únic objecte de generar una plusvàlua addicional i opaca.

En definitiva, és un “premi” per amagar el que és injustificable en l’actualitat: el manteniment de la tònica de preus “competitius” (baixos) que històricament ha presidit el negoci turístic a Mallorca i la submissió de l’empresariat local als interessos dels operadors internacionals. Resulta molt difícil d’explicar això en una situació de mercat absolutament favorable a l’oferta si no és per la debilitat empresarial. És evident que l’empresari local és especialment hàbil per defensar l'explotació de la seva empresa, però absolutament inútil per salvaguardar el més petit dels interessos col·lectius.

Dues. La condició de turista l’atorga el fet de pernoctar fora de casa, no la de dormir a un hotel o similar. Qualsevol propietari d’una casa o apartament té dret a llogar-lo. La proliferació del lloguer destinat a vacacions genera l’augment del preu del lloguer en general. Crisi d’habitatge per als joves i els col·lectius econòmicament més febles.

Però també hi ha prestidigitació en el lloguer per a turistes. Aquestes cases o apartaments no tindrien la mateixa demanda si no estiguessin situats a Mallorca. Tenen una forta acceptació perquè participen d’un “fons de comerç” que posseïm en conjunt tots els habitants del país. “Fons de comerç” constituït per les infraestructures i serveis de l’illa i per la imatge de Mallorca a l’exterior.

Des del punt de vista de la propietat, aquesta oferta comprèn una àmplia gamma de situacions. Des del matrimoni jove que lloga la seva casa durant l’estiu i va a viure a casa dels pares fins a les societats que posseeixen un gran nombre d'immobles. En tots els casos, el control del lloguer d’apartaments o cases per setmanes no correspon a l’administració turística, és competència d’Hisenda. Seria just, per evitar desigualtats, que Hisenda aplicàs de manera progressiva a aquesta oferta un cànon específic per l’ús que fan de “fons de comerç”. També seria raonable que aquest gravamen, per la utilització de la imatge de l'illa, un cop aplicat, apropàs els beneficis del lloguer per setmanes al de llarga durada per tal de desincentivar el lloguer per setmanes.

Tres. Els aeroports i els ports són les portes d’entrada. Sobre els aeroports la gestió l’exerceix l’Estat; sobre els ports, en la gestió hi participa la comunitat autònoma. La concentració de creuers crea una certa situació de pànic i un cert caos. Crec que de tots és el problema menor, encara que és cridaner i mediàtic. No obstant això, la distribució dels fluxos d’aquest tipus de visitants al llarg dels dies de la setmana resultaria beneficiós, tot i que això provocàs una pèrdua de quota de mercat.

Sé que aquestes consideracions se circumscriuen al que podríem anomenar el camp de la medicina del dolor, es mouen en el món dels analgèsics, i que les solucions s'han de buscar en el camp dels sistemes. No obstant això, crec que seria just començar combatent alguns dels virus ja detectats.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 18/06/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT