Publicitat
Publicitat

Grans estats amb complex d'inferioritat

"Els petits no compten per a res". Això és el que va evacuar ahir el president d'Espanya, Mariano Rajoy, en ple debat europeu sobre la crisi. En castellà hi ha una dita que descriu la mena de síndrome que pateix el president provisional (amb majoria absoluta, però provisional) del govern espanyol. Diu així:" Caballo grande, ande o no ande ".

Espanya, com el cavall de la dita, no camina ni es belluga, però és gran. Ara bé: a Europa, la grandesa (la grandeur , segons els francesos) sempre és relativa. Aquí estem molt comprimits, i no concebem la grandesa de la manera en què ho fan als altres continents: Àsia, Àfrica o Amèrica, allà sí que disposen d'espais prou extensos per fer una Espanya cada dia. Fins i tot a Austràlia, als nostres antípodes, es poden permetre el luxe d'imaginar espais sense fi ni compte. A Europa no tenim capacitat ni per a un trist desert, i si en tenim resulta un desert tan circumstancial com el dels Monegres, on qualsevol dia s'hi construirà un parc temàtic.

Espanya, d'altra banda, no és gaire més gran ni gaire més petita que Polònia. De fet, de tots els estats europeus potser el polonès és el que admet una comparació més justificada amb Espanya, si es jutja per les dades. La població polonesa és de 38 milions i mig de persones; la d'Espanya, de 47 milions i escaig. La superfície territorial polonesa és de 312.679 km; l'espanyola, de 504.645 Km. El PIB per càpita a Polònia (la mitjana de diners que ingressen els ciutadans en un mateix any fiscal) és de 14.039 euros. La mitjana espanyola duplica la polonesa: 28.976 euros.

És a dir, que Espanya ve a ser una Polònia vinguda a més. Hi ha diversos motius per explicar-ho, i potser els primers que s'han d'esmentar són la indústria turística, la bombolla immobiliària, la inversió europea i el tràfic en tecnologia armamentística, que són o han estat molt més intensos a Espanya que no pas a Polònia. Sigui com vulgui, Espanya té més gent, i més ben preparada, que Polònia. Però no gaire més: 47 milions d'espanyols contra quasi 39 de polonesos. Poca diferència. Tanmateix, Espanya estava avesada a un lloc d'honor en els gran fòrums europeus, mentre que Polònia es conforma amb el mínim, que la deixin subsistir. Qui és gran i qui és petit, en realitat?

Israel, un estat més petit del que ho seria Catalunya si s'independitzés, és clau en les polítiques financeres i geoestratègiques d'arreu del món. Polònia, set o vuit vegades més gran, no compta per a res. Espanya, una mica més gran que Polònia, cada dia compta menys. ¿De què li serveix a Espanya tenir com a idioma preferent el castellà, un dels més estesos del món, quan no hi ha a penes inversió de l'Estat en R+D+I? Xile o Mèxic estan traient molt més profit del castellà que no pas Espanya. I ho fan gràcies a una recepta molt senzilla, que es diu multilingüisme. Apliquem-nos-la si volem tirar endavant i no haver d'escoltar més brams d'ase com els del president Rajoy. El caballo grande és una consigna que va caducar fa segles.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF