Publicitat
Publicitat

Flors de maig

Ja som al juny, però aquest maig ha estat tan florido y hermoso que val la pena continuar contemplant les seves flors. Les insídies del ministre Wert amb la seva llei d'educació planen sobre la pobra immersió catalana. Aquí ens omplim la boca dient que és una llei que no s'aplicarà. S'aplicarà, perquè, de fet, ja s'aplica. El castellà es parla, més del que fóra bo, a tot l'ensenyament. Amb això el ministre ja n'hauria de tenir prou. El que ell legisla ja es compleix. Però del que es tracta no és d'això. Es tracta que d'aquí cinquanta anys ja ningú no parli català. Matar una llengua és matar un poble. Estem parlant d'extermini, de genocidi. No en tenen prou que Catalunya ja sigui una societat bilingüe, ells volen que sigui monolingüe, ells volen una Catalunya subjugada. Ells volen una Catalunya española que treballi i calli. Com pot ser que el nostre govern no hagi portat ja el ministre Wert al Tribunal de l'Haia? Res de Tribunal Constitucional, de dret a l'Haia!

El PP, la facció FAES, a la qual pertany el ministre Wert, per acabar-nos d'acollonir ha tret el santcristo gros. El messies Aznar, retirat al seu particular Colombey, somnia que el poble espanyol el vagi a buscar. Però com que no hi va, ell s'ofereix. Mesías disponible salvaría España y el mundo, de ser necesario! És clar, Déu el va salvar d'un atemptat terrorista d'ETA perquè salvés el que fos. "Josemari -diu que li va dir-, te he salvado para que salves el mundo! " Jo no sabia que els cotxes blindats parlaven. Però Aznar s'ho va creure. Ell està disponible. El que no sé és si els ambiciosos del seu partit, els que aspiren a enderrocar Rajoy, Aguirre i sobretot Gallardón, li obririen el pas i els braços.

De moment, aquesta tropa dels anomenats barons (quina fila de mafiosos, tots plegats!) volen imposar la seva voluntat també contra Catalunya. Fins i tot els bascos i els navarresos! Ande yo caliente, ríase la gente! I el president d'Extremadura, que no sé ni com se diu, ens vol fer creure que és un mèrit viure d'una subvenció perpètua. D'això se'n diu tenir morro. Les seves declaracions també haurien d'anar a Europa, perquè allà vegin on van a parar els diners dels fons europeus i quin ús se'n fa.

I ara, per si fos poc, el senyor Vidal-Quadras, Don Alejo, eurodiputat, ha obert el seu bec d'or per proferir una amenaça que també hauria d'anar directament al Tribunal de l'Haia. Què és això d'amenaçar un acte democràtic, com és una consulta, amb l'ús de la força? Què és això de proclamar que Catalunya ha de ser intervinguda, la Generalitat dissolta, els consellers enviats a caseta i el país ocupat pel homes grisos de la meseta ? Això, senyors del meu govern, també ha d'anar a tots els tribunals del món!

En fi, deixem-ho estar. A mi el que em preocupa de debò és la llengua. I contra la llengua catalana no solament hi treballen des de fora. Aquí, els que encara la parlem, sembla que fem els impossibles per anar degradant-la a poc a poc. Aquests dies passats de maig, m'he entretingut a veure el Giro d'Itàlia per la televisió catalana. Si el Giro ha estat alterat per la pluja i la neu, la meva pacífica contemplació televisiva ha estat sotraguejada pel català de la transmissió. Verge santa! Des de ciclistes que es queden (suposo que volien dir que desisteixen) fins als que esperen un repetxó . Des del corredor a qui se li cau el bidó, fins al que treballa a llarg plaç . Una sintaxi absolutament castellana amb una fonètica perfectament catalana i un lèxic mig i mig. Visca els transgènics!

Els mitjans de comunicació són terra adobada per a la difusió dels disbarats. Ara que ha passat l'abús d' emblemàtic , aplicat a tot, s'ha imposat l'ús de la paraula comparativa . I no com el que és, un adjectiu, sinó com un substantiu. Ara ja ningú no fa una comparació, tothom fa una comparativa ! Potser es pensen que això queda més científic, els babaus.

També van molt. No de ventre, no, que seria preocupant, només van . I així diuen ahir vaig anar quan algú altre els pregunta si han vist una pel·lícula, o bé demà vaig . Què hi farem! I continua impertèrrita la ultracorrecció de desvetllar per desvelar . Així, els secrets dormen fins que no els desvetllen. Algú degué creure que desvelar sonava massa castellà i el va substituir per un desvetllar que sona molt més nostre. Algú altre ho va sentir, li va agradar, ho va repetir, i el mal ja està fet. En fi. Ni que volgués els podria desvelar com acabarà aquesta llengua i tot plegat, perquè no ho sé.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF