Publicitat
Publicitat

ANÀLISI

Culpable: el jihadisme, ni Occident ni l’islam

L’islamisme jihadista és una ideologia perillosa com ho va ser el nazisme alemany, l’estalinisme rus o el maoisme xinès

Arran dels atemptats jihadistes de Brussel·les, ens adonem un cop més del risc i del perill totalitari del segle XXI que és l’islamisme jihadista. Cal dir-ho clar i català des del primer moment: és una ideologia política totalitària que fa una interpretació radical, fanàtica i violenta de l’islam. Per tant, fent política comparada, l’islamisme jihadista és una ideologia perillosa com ho va ser el nazisme alemany, l’estalinisme rus o el maoisme xinès.

Dit això, convé aclarir els dos errors més freqüents que sentirem a dir aquests dies. Primer, és una equivocació creure que la culpa és d’Europa, d’Israel, dels Estats Units d’Amèrica o d’Occident. No som culpables. A Europa es cometen errors i hi ha desigualtats, però no es troba en les polítiques públiques europees i occidentals el problema del fanatisme jihadista. Els únics culpables són els islamistes jihadistes. No hi ha causes extrínseques a ells mateixos.

Segon, és una errada i un fort prejudici creure que la culpa és de la religió musulmana. L’islam, com qualsevol religió, fomenta els valors ètics i morals. Els textos sagrats són una font d’ètica i dels drets humans. El problema és una de les múltiples interpretacions que es poden fer de l’islam. I una d’aquestes interpretacions és tot just l’islamisme jihadista, que té força prejudicis: és antiamericà, antisemita i antioccidental, a més a més de practicar l’homofòbia, el masclisme i altres conculcacions dels drets civils. I, per això mateix, a més de les víctimes europees, americanes i jueves (ho és el barri jueu de Brussel·les, on hi va haver un dels atemptats), de fet, la majoria de les víctimes del terror jihadista són la mateixa població musulmana.

Podem afegir que la majoria de jihadistes són persones normals que en algun moment de la seva vida (generalment, a la joventut) s’han radicalitzat. I com es radicalitzen? A l’època dels atemptats terroristes de les Torres Bessones de Nova York eren imams extremistes que els fanatitzaven a les mesquites i els oratoris musulmans. Avui dia, es radicalitzen mitjançant les xarxes socials.

La lluita contra el fanatisme

Són individus fanàtics amb un perfil diversificat: amb estudis i sense, milionaris, de classe mitjana i pobres, uns musulmans de naixement i altres conversos, uns nacionals i altres estrangers. Per tant, no són rellevants l’estructura social, el nivell educatiu i l’origen nacional dels jihadistes. La clau és la socialització d’homes (principalment), joves i de tota estofa en el sistema d’idees que componen l’islamisme jihadista.

La ciència política ens dóna, doncs, una clau essencial: la ideologia fanàtica de l’islamisme jihadista, dins de la família d’ideologies totalitàries que ataquen i atacaran qualsevol país democràtic mentre no se’ls faci front mitjançant polítiques públiques que assoleixin una eficàcia més gran. Un dia, com va passar amb el nazisme alemany i l’estalinisme rus, l’islamisme jihadista anirà disminuint i se’l podrà combatre millor. Però, malauradament, aquest moment històric trigarà a arribar encara.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF