Publicitat
Publicitat

VIOLÈNCIA A IRLANDA DEL NORD

La Union Jack torna a onejar al consistori de la capital per celebrar l'aniversari de la princesa Caterina

Els xocs de Belfast amenacen d'estendre's

Els líders polítics nord-irlandesos temen que la violència entre protestants i catòlics a Belfast s'estengui. Dissabte hi haurà una marxa unionista a Dublín per exigir la retirada de la bandera irlandesa.

El primer ministre nord-irlandès, l'unionista Peter Robinson, es tornarà a reunir avui amb representants de grups unionistes per intentar aturar els aldarulls a Belfast entre probritànics i policia, a l'espera de confirmar si aquesta matinada han continuat els enfrontaments -a l'hora de tancar aquesta edició la jornada transcorria pacíficament-.

Després de sis nits de desordres, ahir es va tornar a hissar la Union Jack a l'Ajuntament de Belfast per celebrar el trenta-unè aniversari de la duquessa de Cambridge, Kate Middleton, un dels disset dies que s'hissarà la bandera durant l'any. La presència del símbol altre cop al punt més alt del consistori va calmar els unionistes, tot i que van advertir que tornarien a manifestar-se.

La violència dels carrers de Belfast va començar el 4 de desembre, quan el consistori va votar a favor de la moció del Partit de l'Aliança -cinquena força política a l'Ulster i que aglutina protestants i catòlics- de penjar la bandera britànica només disset dies l'any, coincidint amb festivitats i aniversaris del calendari britànic, en lloc de ser-hi tot l'any com fins llavors. Hores després es van produir els primers enfrontaments entre unionistes i nacionalistes, als límits dels barris on viuen separats, i després entre unionistes i la policia. Hi ha una seixantena d'agents ferits i més de cent persones han estat detingudes des de dijous. Membres de formacions de totes dues parts han rebut amenaces de mort, entre els quals el primer ministre. S'han atacat també les seus del Partit de l'Aliança i dels republicans del Sinn Féin.

El cap de la policia nord-irlandesa, Matt Baggott, va explicar que membres de l'organització paramilitar unionista Força de Voluntaris de l'Ulster -que va renunciar a la lluita armada el 2007 juntament amb el grup republicà de l'IRA- serien darrere dels aldarulls, en els quals va assegurar que participen fins i tot nens de deu i onze anys.

L'economia, detonant

En el rerefons del conflicte, segons explicava el periodista del The Independent David McKittrick, hi ha "el sentiment entre la classe treballadora dels guetos protestants de Belfast -amb unes bosses d'atur molt grans- que han estat abandonats pels seus governants i que als catòlics els van millor les coses des que es va restablir el govern local a Irlanda del Nord" -amb els acords de pau del 1997 i, de manera estable, des del 2007-. La retirada de la bandera britànica va ser només l'espurna que va encendre la metxa.

Es tem que la violència s'estengui a la resta de la província, sobretot a partir de dissabte, quan els unionistes han convocat una marxa a Dublín per exigir la retirada de la bandera irlandesa. "Així els irlandesos sabran què se sent", va dir un dels organitzadors. Aniran amb desenes d'autocars de Belfast a Dublín. Des de l'IRA de Continuïtat -grup paramilitar escindit de l'IRA- ja els han advertit que no els permetran travessar la frontera.