Publicitat
Publicitat

El govern francès retreu Le Pen per atiar el discurs de la por en reclamar el tancament de fronteres

El terrorisme centra el debat de la recta final de les presidencials de diumenge

França,  en estat d'emergència pels atemptats jihadistes del novembre del 2015, votarà diumenge amb l'ombra del terrorisme. L' assassinat d'un policia als Camps Elisis de París, en què també va resultar mort l'atacant, ha posat al centre del debat polític el risc i les conseqüències del terrorisme. L'atemptat va coincidir la nit de dijous amb l'emissió en directe de les entrevistes als candidats i a la televisió van començar els retrets.

En les eleccions més incertes que es recorden, amb el socioliberal Emmanuel Macron, la ultradretana Marine Le Pen, el conservador François Fillon i l'esquerrà Jean-Luc Mélenchon en una forquilla de cinc punts en els sondejos, l'atemptat als emblemàtics Camps Elisis ha acabat esquitxant la campanya, fins ara centrada en els escàndols judicials que van afectar Fillon i Le Pen –tots dos sospitosos de malversació de fons públics–. La campanya ha vist com el terrorisme ha tornat al primer pla i ha provocat un intercanvi d'acusacions dos dies abans de la celebració de la primera volta del diumenge 23 d'abril.

Le Pen, segona favorita tot i que en lleugera caiguda en els últims sondejos, va ser la primera a comparèixer davant la premsa per deixar un reguitzell de retrets a l'executiu socialista del president, François Hollande, que va renunciar a buscar la seva reelecció, conscient de la seva mínima popularitat.

França, el mirall del malestar europeu, per Josep Ramoneda

"A aquest govern efímer, dirigit per la inacció, li demano que ordeni la restauració immediata de les nostres fronteres nacionals", ha afirmat la candidata euròfoba des de la seva seu de campanya a París amb gest circumspecte i vestida de negre rigorós.

La líder de la formació ha advocat a més per incrementar amb 15.000 agents més els efectius de la Policia i de la Gendarmeria, per un reforç dels serveis secrets i dels mitjans de l'exèrcit, així com per "una adaptació de la política penal i carcerària a aquest tipus de criminalitat".

Una hora més tard, Fillon ha convocat els periodistes en la seva enorme seu de campanya del sud de París per aprofundir en les crítiques a l'acció de l'executiu, que ha hagut de lidiar en els dos últims anys amb una onada d'atemptats que s'ha saldat amb 239 morts. "Cal canviar d'escala. Ens hem de rearmar en el terreny de la seguretat, militar i diplomàtic, però també en l'ideològic i cultural, perquè l' islam radical desafia" els valors occidentals, ha afirmat.

Amb signes de cansament i gest adust, Fillon ha posat en el pla internacional la lluita contra el radicalisme musulmà i ha avisat que "com més dividits estiguin els Estats Units, Europa, Rússia, l'Iran, Turquia i els països del Golf, més tard arribarà la victòria contra el totalitarisme islàmic".

En una intervenció inusual, el primer ministre, Bernard Cazeneuve, ha posat veu a la resposta del govern francès, especialment indignat amb les invectives de Le Pen, de qui ha dit que "busca, com després de cada drama, aprofitar-se'n per instrumentalitzar i dividir. Busca explotar, sense cap vergonya, la por i l'emoció amb fins exclusivament polítics".

El primer ministre ha retret la líder ultradretana que hagi "ignorat" el control fronterer que es va restablir per l'atac del 13 de novembre de 2015 –i que va activar l'estat d'emergència que encara perdura– i va xifrar en 105 milions les persones controlades, entre les quals a 80.000 se'ls va impedir entrar a França.

A Le Pen, li ha sortit un aliat d'última hora que no és cap sorpresa. El president nord-americà, Donald Trump, ha mostrat el seu suport a la líder del FN i ha valorat que sigui  " dura  en les fronteres i la més dura [dels candidats] en el que està passant a França". En un tuit, el republicà ha expressat que l'atemptat tindrà un "gran efecte" sobre les eleccions, tot i que no ha especificat quin serà. 

 

Cazeneuve també ha contestat Fillon, a qui va retreure la seva acció com a primer ministre entre 2007 i 2012, al govern del conservador Nicolas Sarkozy. "Ell demana crear 10.000 llocs de policies. Com és possible creure'l com a candidat quan va suprimir 13.000 llocs a les forces de seguretat?", s'ha interrogat Cazeneuve.

Macron, que encapçala les últimes enquestes, també ha comparegut davant els periodistes per jutjar "indispensables" les reformes a la Unió Europea que garanteixin la seguretat dels ciutadans.

L'esquerrà Mélenchon ha retut un tribut als que han mort per protegir els francesos i ha comentat que el pas a la segona volta es decidirà per un estret marge de vots.

Segons els mitjans francesos, l'autor de l'atac, que va ser abatut per la policia després de matar un agent i ferir-ne dos més, és Karim Cheurfi, de 39 anys i nascut a Livry Gargan, al nord de París.

D'acord amb les mateixes fonts, Cheurfi havia estat condemnat el 2005 a 15 anys de presó per fets de 2001, quan va ferir de bala a un policia després de veure implicat en un xoc entre dos cotxes. Segons la premsa local, la policia ha localitzat al costat del seu cadàver un escrit manuscrit de suport a l'Estat Islàmic, que inusualment va reivindicar l'autoria just després que es cometés l'acció a través de l'agència de notícies habitual.