El preu de la gasolina provoca saquejos a Mèxic
En tres dies, 250 supermercats han sigut assaltats i s’han detingut 430 persones arreu del país
Ciutat De MèxicAlmenys 430 persones han sigut detingudes i 250 supermercats han sigut saquejats en les últimes 72 hores a la perifèria de Ciutat de Mèxic i en diversos estats del país, arran de les protestes per l’increment del preu de la gasolina que ha decretat el govern per a aquest 2017. En el primer minut de l’any, el combustible va assolir un preu històric, ja que va augmentar fins a un 20% el seu valor.
Els incidents van començar la mateixa nit de Cap d’Any amb bloquejos a les principals carreteres del país i amb llargues cues a les estacions de servei abans que arribés l’anomenat gasolinazo. Associacions de transportistes i organitzacions camperoles van convocar les protestes a través de les xarxes socials, cridant la població a manifestar-se a les gasolineres i als peatges de les autopistes.
L’amenaça de la inflació
En un intent per calmar els ànims, el president, Enrique Peña Nieto, va declarar en roda de premsa ahir a la tarda que entenia la indignació dels mexicans, però que l’increment era necessari per a l’estabilitat econòmica del país, i argumentava que l’alça en el preu internacional del petroli és el que ha provocat el sotrac. Unes paraules que han provocat malestar, ja que una de les promeses del president era que la seva nova reforma fiscal i energètica evitaria desproporcionades pujades en el preu de la gasolina.
Al gasolinazo s’hi ha de sumar la devaluació de la moneda nacional respecte al dòlar, que ja costa 21,75 pesos, quan a l’inici de l’actual administració en costava 12. Això dibuixa un panorama inflacionari desolador i afectarà el preu de la tortilla, puntal de la dieta dels mexicans, que pot augmentar fins a un 20% el preu. L’augment de la gasolina, necessària per generar electricitat, ha afectat també les tarifes energètiques, que també han pujat un 2,6%.
La psicosi que grups armats i violents recorren els afores de Ciutat de Mèxic per assaltar grans magatzems ha provocat que les cases de prestadors tanquin les portes, que alguns centres comercials col·loquin barricades amb guàrdies de seguretat armats i que molts comerciants estiguin creant milícies d’autodefensa. Tot i així, la viralitat dels vídeos dels saquejos no reflecteix la realitat dels carrers de la capital, on de moment es respira una calma tensa. Prop de 150 comerços han patit greuges però aproximadament 20.000 han tancat les portes, i l’exèrcit patrulla per diversos punts del país. Alguns mitjans mexicans apunten que darrere els actes vandàlics podria haver-hi grups de perfil paramilitar, creats pels mateixos partits polítics per desactivar la protesta social.
El que no es pot negar és que els problemes aclaparen Mèxic. A l’amenaça autàrquica de Donald Trump, que ha fet recular Ford per invertir al país, s’hi ha d’afegir la mala gestió i la pèssima comunicació del govern de Peña Nieto, que està tensant tots els sectors econòmics. Ara caldrà esperar per veure si aquestes protestes són l’inici d’un moviment nacional o només contraccions a les reformes neoliberals acordades pels tres grans partits mexicans. Andrés Manuel López Obrador té un panorama molt favorable per ser president el 2018 i que per primer cop hi hagi un govern d’esquerres al país.
