Publicitat
Publicitat

ÀFRICA

El malson de les fosses comunes a Sierra Leone

No hi ha prou mans per enterrar els morts individualment

Amb uns 400 cossos recuperats de les inundacions i esllavissades que van arrasar la capital de Sierra Leone, Freetown, els seus habitants comencen a enterrar els morts en fosses comunes.

El coordinador de l’equip d’inhumació, Mohamed Kamara, explicava dimecres que 320 persones van ser enterrades el dia anterior a la tarda en dues tombes al cementiri de Waterloo, als afores de la capital.

“No tenim prou mà d’obra per excavar tombes individuals per a tots els cossos; hem d’enterrar-los en fosses comunes”, va explicar Kamara, que assegurava que encara hi ha més cossos esperant ser enterrats i que s’havia vist obligat a ordenar als seus equips que preparessin quatre tombes més grans.

Els enterraments desperten els records d’altres traumes nacionals a Sierra Leone -com el brot de l’Ebola i la llarga guerra civil que es va acabar a principis d’aquest segle-, en què les víctimes van ser enterrades de manera semblant.

Gairebé 400 persones han mort en l’últim desastre i n’hi ha centenars encara desaparegudes. Moltes persones van quedar atrapades en edificis i vehicles i hi ha milers de damnificats sense sostre.

Dimecres passat, centenars de persones es van reunir fora del dipòsit de cadàvers de l’Hospital Connaught de Freetown amb l’esperança de trobar els cossos de familiars. Es van formar llargues cues sota la pluja, mentre se subministraven equips de protecció a grups d’unes 50 persones i se’ls deixava entrar.

Es va demanar als visitants que apaguessin o guardessin els telèfons mòbils i que no fessin fotografies. Thomas Benson, de 30 anys, va explicar que havia perdut nou familiars. Al dipòsit de cadàvers, que va dir que contenia centenars de cossos, va aturar-se al costat del cos d’un noi a qui li faltava un membre. Va mirar-lo més de prop i es va adonar que era el seu nebot. Més tard va trobar el cos de la seva germana -la mare del nen- i un oncle. Benson va afegir que posteriorment li van lliurar els cossos per poder-los enterrar en privat.

“Gràcies a Déu que ens deixen recollir-los -va dir-. Fins i tot amb els seus cossos descompostos, hauríem enterrat els altres pel nostre compte de manera digna”.

Mary Sesay va perdre una germana i dos germans en l’esllavissada. Va explicar que després d’hores dreta a la cua fora del dipòsit de cadàvers, a ella i a algunes persones més els hi van denegar l’entrada perquè ja no era segur. “Van dir que a causa de la situació dels cossos s’afanyaran a enterrar-los -va dir Sesay-. Només vull veure’ls per última vegada, fins i tot si no em deixen treure el cos d’allà”.

John James, cap de comunicacions de l’Unicef a Sierra Leone, va dir dimecres que la seva organització havia donat mil bosses per a cadàvers al ministeri de Salut del país en un esforç per facilitar el procés d’enterrament “digne”.

També va detallar que la seva organització havia proporcionat matalassos, dipòsits d’aigua, instal·lacions d’emmagatzematge d’aigua i lavabos temporals per a víctimes desplaçades que són en escoles, esglésies, mesquites i altres refugis.

“El nostre temor és que apareguin malalties infeccioses com el còlera -va afegir James-. La infraestructura d’aigües ha quedat molt malmesa, i l’aigua bruta que va travessar la ciutat i les possibilitats de trobar nous cadàvers fan augmentar el risc, especialment entre els nens”.

Algunes organitzacions s’han sumat a les tasques de socors al país. Idalia Amaya, la coordinadora d’emergència de l’ONG Catholic Relief Services (CRS), va exposar que per “evitar que es repeteixi el trauma” que la gent va experimentar durant el brot d’Ebola, la seva associació i algunes més han proporcionat suport als equips de sepeli, amb l’esperança que altres víctimes siguin enterrades de manera individual.

“La gent d’aquest país ha patit una sagnant guerra civil, després el còlera, després l’Ebola i finalment aquesta esllavissada -va dir Amaya-. Serà massa dur per a ells tornar a tenir els seus familiars enterrats en fosses comunes”.