Publicitat
Publicitat

EL FUTUR DEL RÈGIM DELS AIATOL·LÀS

Nazanín Amirian: "Israel, l'Aràbia Saudita i els EUA atacaran l'Iran ara que és dèbil"

Egipte "Els militars són com una màfia que controla tota l'economia, i no deixaran anar la corda" Dones "Se les utilitza per engrossir les protestes però se les envia a casa quan reivindiquen els seus drets"

Bagdad és avui i demà l'escenari d'unes converses directes entre la comunitat internacional i el règim de l'Iran que podrien desactivar l'escalada de tensió que s'ha viscut els últims mesos. L'escriptora i politòloga iranina Nazanín Amirian (Shiraz, 1961) -autora d' El Islam sin velo i Irán, la revolución constante- veu la perspectiva d'una entesa amb escepticisme. I està convençuda que per equilibrar el nou ordre geopolític establert a la regió, Israel atacarà el règim dels aiatol·làs.

¿Emmudeixen els tambors de guerra contra l'Iran?

La comunitat internacional juga a l'estratègia del pal i la pastanaga. D'una banda endureix les sancions contra l'Iran i fa maniobres militars a tocar de la seva frontera i de l'altra reconeix el seu dret a tenir un programa nuclear però amb urani enriquit fora del país. Sóc pessimista sobre el resultat d'aquest acostament. Les converses de Bagdad es fan en un clima de desconfiança total entre les parts. Crec que només busquen guanyar temps, que passin les eleccions als EUA.

¿O sigui que hi haurà un atac contra el règim dels aiatol·làs?

Sí. Israel, l'Aràbia Saudita i els EUA atacaran l'Iran per acabar amb la seva supremacia a la regió, és un rival per a ells. I ho faran aprofitant que ara l'Iran és dèbil, que la societat està descontenta amb el règim per les sancions internacionals i que hi ha una clara divisió entre la cúpula política que dirigeix el país.

Té la bomba atòmica l'Iran?

L'Iran no té armes de destrucció massiva. Israel i els EUA saben que el règim iranià està a anys llum de fabricar la bomba atòmica, ja que necessita urani i unes instal·lacions que no té.

Però aleshores, per què aquest interès per atacar ara?

Israel veu que els dictadors que eren aliats seus al Pròxim Orient han estat derrocats i això els preocupa molt. Països com Egipte i Tunísia potser no són enemics d'Israel, però tampoc amics. A això s'hi afegeix que Turquia ha passat de ser aliada a enemiga declarada. Ha trencat els pactes militars i de seguretat i el govern cada cop s'islamitza més. Tota aquesta desestabilització a la zona que els envolta inquieta Israel.

Per què no va arribar a l'Iran l'onada de les revoltes?

L'any 1979 l'Iran va ser el primer país que va derrocar un dels dictadors més consolidats i poderosos, Mohammad Reza Pahlavi. Però la revolució va ser segrestada pels islamistes, com ha passat a Egipte.

I l'aixecament popular del 2009 no va aconseguir fer caure el règim...

Aquell any sis milions de persones van sortir al carrer, moltes més que a Tahrir, però la Marxa Verda va ser aixafada pel règim. Cap país estranger va donar suport al poble iranià, a diferència del que ara passa a Síria o de la intervenció a Líbia.

A Egipte avui es fan eleccions: ¿camina cap a la democratització?

El poble egipci es va tirar al carrer per la justícia social, econòmica i política. El problema és que els militars, que encara retenen el poder, són com una màfia que controla tota l'economia del país, i no deixaran anar la corda. La seva intenció és que hi hagi enfrontaments constants entre musulmans i coptes i una guerra de baixa intensitat amb Israel per demostrar que hi ha un perill i que cal aparcar les reformes.

Com has vist el paper de la dona en les primaveres àrabs ?

En aquests països on no hi ha hagut partits polítics ni sindicats ni organitzacions feministes, les dones no tenen consciència dels seus drets. Durant les revoltes van seguir les consignes dels homes contra la dictadura. Però dins d'aquesta lluita haurien d'haver portat la bandera dels seus propis drets: canvi de les lleis de família, el vel i l'autonomia sobre el cos. I de tot això, res. Se les utilitza per engrossir les protestes però se les envia a casa quan reivindiquen els seus drets.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT