Publicitat
Publicitat

Montserrat Guibernau: "Els unionistes, afeblits políticament, tornen al carrer"

Fins a quin punt els disturbis són un rebrot de totes les tensions o bé els hem de considerar un cas aïllat?

La qüestió de la Union Jack és un acte simbòlic: posa de manifest que els unionistes, que tradicionalment havien dominat a Irlanda del Nord, ara que estan afeblits políticament tornen al carrer.

¿És simplement una qüestió de pes davant la comunitat catòlica?

També hi ha elements econòmics. Això passa en un moment que hi ha pau però també crisi. I en un moment que s'han perdut líders carismàtics dins del moviment unionista, com el reverend Ian Paisley. El que sentim als carrers de Belfast és una desconnexió entre els manifestants i els líders polítics unionistes, poc carismàtics.

¿Les protestes, doncs, van per llarg?

Diria que duraran setmanes, però no mesos. El que busca aquesta gent, una de les més tocades per la crisi i que durant anys ha viscut del paramilitarisme, és una concessió. Podria ser retirar la bandera menys dies dels previstos o bé alguna mesura econòmica.

Com ha reaccionat Londres?

Els mitjans britànics han cobert poc els disturbis, estan més preocupats per si perden la triple A. Els anglesos consideren que ja han invertit molts diners a Belfast i els indigna que després de la pau encara hi hagi rebrots de violència.

¿Les protestes poden traduir-se en un moviment polític?

Ho veig difícil. No s'ha arribat encara a aquest punt. No ha sorgit un nou líder carismàtic entre unionstes.