Publicitat
Publicitat

OBSERVATORI D'EUROPA

Fronteres contra la crisi

Fa anys, quan vivia a Anvers, la segona ciutat de Bèlgica, vaig anar a la biblioteca municipal a buscar un llibre i, amb la meva targeta de resident a la mà, la bibliotecària va preguntar a la seva companya: "Aquesta viu a Anvers però és estrangera, té dret al descompte local o no?" Eren els anys en què l'extrema dreta flamenca era la força més votada a la gran ciutat del riu Escalda.

La seva propaganda t'interpel·lava a cada cantonada. Més d'un dia alguns d'extremistes es manifestaven davant la universitat contra la presència d'estrangers. Els seus líders polítics -com qualsevol partit amb representació parlamentària- eren en tots els mitjans de comunicació abrandats amb un discurs d'oposició permanent, sense els costos de governar perquè un cordó polític sanitari forjava coalicions impossibles per deixar-los fora.

La força del Vlaams Belang (prioritat flamenca) s'ha anat diluint, però el seu discurs ha quedat en la gent i en la política. Discriminacions subliminars, mesures arbitràries, perversions del llenguatge. A Anvers avui és normal sentir parlar al carrer d'escoles "blanques" i escoles "fosques" per referir-se a les que tenen més presència d'immigrants.

A l'alcaldia de la ciutat hi seu ara el líder de l'independentisme flamenc, Bart de Wever, que aquesta setmana s'ha guanyat les crítiques de la Comissió Europea. L'Ajuntament ha decidit que a partir de l'1 de maig les tarifes per aconseguir l'empadronament canviaran de preu: 17 euros per als belgues; 267 euros per a qualsevol persona d'una altra nacionalitat. Per si la lectura no era prou clara, el líder de l'extrema dreta flamenca, Filip Dewinter -un altre veí il·lustre d'Anvers-, s'hi ha apuntat especificant que l'objectiu són "els refugiats -immigrants del nord d'Àfrica-, la classe de gent que no volem".

Desincentivar la immigració

Brussel·les els ha advertit que la lliure circulació de persones és un dret a la Unió Europea i que la legislació prohibeix expressament que es cobri més pels tràmits administratius als ciutadans d'un altre país de la Unió que als nacionals. El missatge no és només per als flamencs.

El govern britànic ha començat una campanya per desincentivar la immigració de ciutadans romanesos i búlgars cap al Regne Unit. Londres també planeja cobrar una taxa per a tots els ciutadans comunitaris i extracomunitaris que resideixin en aquest país més de tres mesos.

Ara que l'atur ofega el sud d'Europa, que joves italians, grecs, portuguesos o espanyols es veuen obligats a buscar-se un futur en un nord que encara batega econòmicament, alguns governs opten per posar traves als refugiats de la crisi i als de més enllà. Els drets individuals topen amb les barreres mentals i administratives, amb la desconfiança i amb un malentès proteccionisme que guanya adeptes a cada tisorada.

Vestit d'altres colors polítics, el mantra de l'extrema dreta d'"el nostre poble primer" es torna a imposar sibil·linament en aquesta Europa redissenyada a cops de rigor i de retallades d'oportunitats i de benestar.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF