3 de juliol: El pes del lloc

PER AIGUALIR EL compromís de tantíssims alcaldes amb la independència de Catalunya, s’ha dit que els que hi estan compromesos representen la immensa major part del territori, però no de la població. I que en un referèndum no voten els metres quadrats, sinó les persones. És ben veritat. I seria suïcida no tenir-ho present, tot i que en molts casos l’actitud dels alcaldes que representen més població encara està per definir. El fet nacional no descansa en la terra, sinó en la gent, en la voluntat de la gent. Les nacions no les defineix la geografia física, sinó la geografia humana (però la geografia física condiciona la humana, sense determinar-la). Dit i reconegut això, una comunitat política és una gent en un lloc. El lloc, el territori, no és irrellevant. Vivim en un món de tantes virtualitats que de vegades oblidem, fins que la realitat no ens hi fa aterrar, que les coses passen als llocs, que el territori compartit és l’espai de la convivència i de la cohesió social, que el lloc pesa, importa. El lloc per anar a votar, posem per cas. Seria un essencialisme absurd pensar que qui decideix és la terra. Decideix la gent. Però la gent és un lloc. No en el núvol ni en l’espai sideral. En un lloc físic. En un territori. No oblidem la terra.