Publicitat
Publicitat

CRÒNICA

La dona més rica d'Alemanya que no va poder comprar a Barcelona

No-debat d'empresaris i representants d'entitats favorables a la liberalització d'horaris comercials, amb 'vot particular'

Per no haver de decidir quina de les meves tres ànimes –fanàtica de les compres amb poc temps lliure, extreballadora de petit comerç i ciutadana rasa de Barcelona– és més adequada per a l'acte convocat per Barcelona Oberta i Kreab, m'hi presento amb totes tres. El col·loqui es titula 'Els horaris comercials, flexibilitzar per guanyar?', i ràpidament queda clar que el meu jo entregat al 'shopping' serà el que en sortirà més satisfet, perquè la resposta dels assistents a la pregunta plantejada serà 'sí-sí'. És el que pensen tots els participants, amb una excepció: un valent anomenat Joan Carles Calbet, que és a la taula en representació de Comertia, Associació Catalana de l'Empresa Familiar del Retail; per entendre'ns, del botiguer de tota la vida.

Com no podia ser d'altra manera, l'educació, la correcció i la cortesia formen part del 'dress code' de la trobada i ningú es podrà sentir violentat en cap moment, pensi el que pensi, però tota aquesta 'politesse' no restarà ni una mica de contundència a les opinions abocades. 

La presentadora, Teresa Lloret (Kreab), anuncia que seran "molt estrictes amb l'horari" –de l'acte, no de l'obertura de les botigues, que els volen lliures– i que s'oferirà un "debat molt transversal": efectivament serà transversal perquè hi seran presents tots els punts de vista que defensen la liberalització d'horaris comercials, amb tots els matisos.

El primer a disparar és Gabriel Jané, president de Barcelona Oberta, Unió d'Eixos Comercials Turístics i coamfitrió. Diu obertament que estan en contra de la proposta de l'Ajuntament de Barcelona, que s'ha carregat el permís per obrir tots els diumenges del pic de l'estiu i els ha substituït per tres al maig i dos a l'octubre. "Ho hem acceptat perquè la bel·ligerància permanent no és positiva, però és clar que aquest plantejament no encaixa amb la perspectiva de Barcelona Oberta". I de seguida, la primera clatellada a El Sector, "llastimós, submís als successius governs municipals" i "sense perspectiva".

Atès que tots els convidats que s'han presentat al col·loqui formen part del sector comercial o turístic d'una manera o altra, cal llegir entre línies per entendre aquesta crítica en què en cap moment es diran noms. Resulta que es refereixen a la Confederació de Comerç de Catalunya, Foment del Treball, Fepime i altres "entitats de tota la vida que estan massa pendents de les subvencions", m'apunta xiuxiuejant l'ànima caritativa que tinc al costat, membre de la junta de Barcelona Oberta. "Són la crosta", aclareix en veu alta Jané, sense identificar pel nom les entitats a batre. També reben les grans cadenes, "amb amos que surten a la llista Forbes però que no es preocupen de res i no s'hi pot comptar".

A part d'El Sector i la seva falta de perspectiva per entendre que Barcelona s'està jugant el futur perquè perd competitivitat amb la limitació d'horaris comercials, hi ha altres enemics, entre els quals no és menor el comerç 'online' i, amb noms i cognoms, Amazon. Però el primer i més gran rival és l'Ajuntament. Se sentirà alguna referència crítica a l'alcalde Xavier Trias, però els dards es llancen amb duresa contra l'actual alcaldessa, Ada Colau, i el tinent d'alcalde, Gerardo Pissarello. "No s'entén que un govern progressista que parla constantment de l'estat del benestar no entengui d'on surten els diners per mantenir-lo. Estan a favor dels manters i no entenen que el 35% del que gasten els turistes és en compres", adverteix Javier Cottet.

Un dels experts convidats, Jordi Suriñach, director de l' Institut de Recerca en Economia Aplicada de la UB, intenta introduir matisos declarant-se partidari de la llibertat d'horaris però "sempre amb consens". I es queda amb un pam de nas quan Pere Chias, president del Gremi de Restauració de Barcelona, es deixa anar amb la sentència: "Jo estic per la llibertat [d'horaris] i el consens ens traurà la llibertat".

Enmig d'aquest panorama, Joan Carles Calbet insisteix a defensar el valor del consens i s'atreveix a dir que " obrir els diumenges beneficia uns més que altres", un argument que no triomfa gens i és rebut amb amable condescendència. 

No té cap possibilitat davant de les experiències viscudes d' Amalia Marco, gerent del centre comercial Arenas –"l'agost passat vam tenir molta gent els diumenges d'agost, i això que ens feien tancar a les sis de la tarda, que és quan s'animava"– i Anella Alcott, directora comercial de One Once Port Vell, una anglesa a qui li "xifla" Barcelona i que aporta una dada 'dramàtica': "Vam tenir a la Marina la dona més rica d'Alemanya i se'n va anar sense poder comprar a Barcelona perquè era diumenge i estava tot tancat".

Calbet fa el cor fort i encara aconsegueix col·locar algunes rèpliques. I finalment queda clar que hi ha una cosa en què tots estan d'acord, una crítica que els agermana: la proposta de l'Ajuntament no agrada a ningú –un ningú-ningú, al 100%– i no es pot seguir canviant de calendari cada any. "És una bogeria", diu algú. I tots repeteixen, a cor, "una bogeria, una bogeria".