Toros a la balear

Com que prohibir els toros és anticonstitucional (si més no a Catalunya i les Balears; si es fa a les Canàries no passa res), perquè la tauromàquia és equivalent en importància a la indissolubilitat de la unitat d’Espanya, ara el Parlament balear ha trobat la manera de fer-los inviables. D’ara endavant, la legislació autonòmica permet les corrides a les Balears, però amb un seguit de condicions, a saber: no es torejaran sis bous sinó tres, i cada animal no podrà ser més de deu minuts a l’arena. El torero no podrà fer servir res més que el capot, i queda absolutament prohibida la presència de banderillers i picadors, i sobretot matar o causar cap tipus de ferida als bous, sota sanció de cent mil euros. Abans de les corrides, toros i toreros hauran de passar controls antidòping (només per això ja valdrà la pena pagar l’entrada), i els bous hauran de sortir de la plaça tan sans i estalvis com hi hauran arribat. En diuen toros a la balear, és a dir, corrides sense sang ni mort.

Fent de la necessitat virtut, havent d’escapar com sempre d’imposicions i arbitrarietats a base de cercar escletxes, aquesta llei troba el punt exacte pel que fa al tractament que mereixen els toros: no tant la prohibició com la ridiculització, que és el que millor escau a un espectacle que ja de per si és ridícul i depravat. Una vegada més, abans que algú m’indiqui que Hemingway era un entusiasta dels toros, recordaré que Hemingway també es va matar d’un tret d’escopeta (real i demostrat, en el seu cas) i no per això tots ens hem de sentir necessàriament cridats a seguir l’exemple del geni.

Com sempre que toca tornar a parlar d’aquesta porqueria, el més interessant són els arguments que esgrimeixen els partidaris de la mal anomenada fiesta. Des del PP, amb els ullals degotant, han dit que la llei “és carn de Tribunal Constitucional” (textualment), mentre que el gran Xavier Pericay augura des de Cs que la llei només tindrà el recorregut que la dugui fins al TC. Més contundent es mostra un tal Biel Nadal, de l’entitat Escola Taurina de Muro, que afirma sense tallar-se un pèl: “Els animalistes no saben què és un bou; com poden dir que pateix? El bou no pateix perquè se crece en el castigo ” (no hi ha traducció bona d’aquesta expressió). Com que ho deia una mica excitat, suggerim al senyor Nadal que s’assossegui una mica i li presentarem un altre home que afirma que la Terra és plana, i encara un altre que té la manera de demostrar que la dona va ser feta per Déu manipulant una costella d’un tio.

Més lúcid es mostra Juan Antonio Álvarez Malondra, president de la Federació Taurina de les Balears: “Si el bou no mor, no és una corrida. Darrere de tot això hi ha política pura i dura, es tracta d’esborrar tot el que fa olor d’un sentit d’Espanya”. Sí senyor: no volem que torturin ni matin més animals, de manera que s’ha acabat fer el troglodita. I, en efecte, no acceptem aquest sentit d’Espanya ni hi volem tenir res a veure, i deplorem l’olor nauseabunda que fa. I sí, tot això és polític. Les corrides també ho són.