Publicitat
Publicitat

Gust de bon teatre català amb vocació universal

Després de l’èxit de la comèdia Smiley, nascuda a la Sala FlyHard, Guillem Clua (Barcelona, 1973) ens obsequia amb un drama d’alt nivell i càrrega política al darrere. Resulta estrany que una obra com Gust de cendra no hagi sigut pretesa pels grans teatres públics de la ciutat. Però hem d’agrair a la Sala Muntaner i a la jove companyia Trac3 que ens la serveixin amb resultats notables.

A Gust de cendra, Guillem Clua explica la història de cinc personatges amb el rerefons de la inacabable guerra entre Israel i Palestina. Una parella (Míriam Puntí i Ramon Calans) de nord-americans que volen resoldre la seva pròpia crisi tenint un fill es troben amb un solitari i cultivat compatriota (Roc Esquius) en un hotel de Jerusalem. En aquest hotel hi treballa una cambrera palestina (Georgina de Yebra) separada d’un home del qual només al final sabrem alguna cosa. La dona té per amic un jove, quasi un nen (Guillem Barbosa), que ven refrescs i peces d’artesania als turistes. Amb aquests personatges, l’autor introdueix a la peça temes religiosos, sentimentals, polítics i fins i tot històrics, demostrant una gran eficàcia en la tria de les frases que situen els conflictes, exhibint habilitat per introduir espurnes d’humor i, quan pertoca, posant sobre les paraules una poètica encisadora. Clua és contundent en la definició del personatges. Precís en els diàlegs, on no sobra res. I brillant en la manera de tancar l’obra.

Gust de cendra és una obra amb vocació universal i no és estrany que s’hagi representat a l’altra banda de l’Atlàntic en diverses ocasions abans d’arribar aquí. Com dèiem, els intèrprets i el director són força novells. Això es nota, malgrat els esforços d’uns i d’altres. Hi manca una mica de profunditat per teixir les atmosferes. I una mica de passió per vestir les emocions. Així i tot, és una funció molt recomanable per seguir un dels autors catalans amb més futur de l’escena teatral.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF