Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

Els representants dels joves

La MTV, una cadena que ha seduït i atrapat el públic adolescent i preadult, va estrenar fa cinc setmanes Gandia Shore . És la versió ibèrica d'un format que ja ha triomfat als EUA i a la Gran Bretanya. És la suma d'un Gran Hermano més Mujeres y hombres y viceversa . Nois i noies que l'única cultura que practiquen és la de l'adoració al propi físic. La seva capacitat intel·lectual és inversament proporcional a la quantitat de pèls que es treuen de les celles, sobretot en els participants masculins. Ells tenen pit de pollastre, musculatura hormonada, actitud prepotent i propensió a denigrar les dones. Farden d'heterosexualitat, cosa que la fa automàticament dubtosa. Elles presumeixen de l'addicció materialista i exhibeixen una impertinència tan exagerada com el volum dels seus pits. Tots junts formen un equip de materialistes, ambiciosos, frívols i irreflexius que entretenen l'audiència fent de vividors ganduls. Cadena i direcció del programa ja han aclarit que no pretenen ser un referent de valors sinó "un simple reflex dels joves d'avui dia". I aquest és l'argument: ofereixen sense censura (diuen) els conflictes que tenen en el món real. La shore de Vic, una tal Cristina Core , s'atonyina amb algú a la discoteca i és el plat fort de la setmana. Un altre pixa al carrer i no ens ho perdem. L'èxit és fer creure que les barreres del format televisiu es perden i els concursants s'integren en la realitat quotidiana de Gandia. Creen un espai que fa creure que veiem la vida i no la tele. Un engany més que es ven com a mirall de la societat actual. És curiós com surten un milió i mig de persones al carrer i molts insisteixen que no és representatiu de res, i d'altres foten vuit ximplets en un programa i ho venen com el reflex d'una generació. El problema és que alguns s'ho empassen i copien el rol. Així, la fàbrica de rucs no s'atura.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 21/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF