Publicitat
Publicitat

Les raons dels altres (4): els utòpics

En tres articles previs he examinat les principals raons que addueixen els que s'oposen a la independència i defensen el manteniment de la situació actual. Avui em proposo examinar les d'aquells que consideren inacceptable tant la independència com la situació actual perquè creuen que hi ha una alternativa intermèdia superior. Ens poden servir de guia les col·laboracions que Alfredo Pastor, Josep Oliver i Luis Conde han fet recentment a La Vanguardia (respectivament, el 19.10.12, el 20.10.12 i el 24.10.12). Significativament, el títol de la segona és "Hi ha alternatives".

Cap d'aquests autors no qüestiona la viabilitat d'una Catalunya independent (Oliver és el més explícit: "El debat no és sobre la viabilitat de Catalunya, que està fora de dubte"), ni la insostenibilitat de l' statu quo (Pastor: "El govern espanyol no ha ofert a la gent d'aquí participar en cap projecte comú, potser perquè no en té"; Oliver: "El present maltractament fiscal, lingüístic i polític"; Conde: "¿És aquest un model que podem finançar? Imagino que la majoria dels espanyols saben que no"). Tot i això, tots tres es manifesten contra la independència (Pastor: "Tots aquells que creiem que el procés que podria acabar en un estat propi per a Catalunya no és l'única ni la millor solució per a ningú"; Oliver: "La independència no sembla avui desitjable"; Conde: "A curt termini, hi perdem tots"). Significativament, cap dels tres autors no justifica aquesta oposició. No m'estranya, tractant-se de tres opinions de bona fe: sostinc que el debat independentista només té sentit des del punt de vista sentimental; des de l'econòmic queda clar que la independència és la millor opció pel que fa al benestar material dels catalans. El que sí que fa Oliver és argumentar la impossibilitat de la independència en el context present: considera que l'Espanya que quedaria després de la secessió estaria tan endeutada que seria pràcticament inviable, que "per evitar una desgràcia més gran" (s'entén que vol dir que els creditors no poguessin recuperar els seus crèdits) Europa obligaria Catalunya a mantenir-s'hi unida i que Catalunya no s'hi podria negar perquè naixeria molt endeutada i també dependria del suport financer exterior. No cal ni dir que aquesta explicació està lluny de justificar l'afirmació "La independència no sembla avui desitjable".

En qualsevol cas, tots tres autors es mostren entusiasmats amb una alternativa intermèdia entre la situació actual i la independència; Pastor: "Si el govern (espanyol) pot i vol proposar [...] una revisió de tota la nostra unió fiscal i canvis en l'estructura política del país, que potser requeririen un canvi constitucional [...], el govern espanyol hauria d'autoritzar [...] la consulta"; Oliver: "El dret legítim a decidir obriria el camí cap a una solució confederal, en què Catalunya podria passar a ser subjecte polític propi, amb relacions bilaterals amb Espanya i disposant dels instruments que defineixen un estat (fiscals, judicials, educatius o d'altres) [...] l'estat espanyol [hauria de] reconèixer l'existència d'una sobirania catalana [...] amb un marc fiscal molt diferent de l'actual"; Conde: "Si fóssim capaços d'establir un sistema asimètric en les competències assignades a cada autonomia". En definitiva, tots tres autors proclamen la superioritat d'una solució que s'assembla al pacte fiscal que el Parlament va votar majoritàriament el 25 de juliol passat, al programa electoral del PSC i a la insistència de Sánchez-Camacho que el PP estaria disposat a dialogar sobre un "model singular per a Catalunya".

Aquestes propostes no són improbables: si Artur Mas i la força social que té al darrere no afluixen, és possible que tard o d'hora el govern espanyol i les forces polítiques espanyoles (el que anomenem "Madrid") abandonin la seva intransigència i, forçats pels seus creditors, seguin a negociar posant sobre la taula una oferta prou atractiva per a una Catalunya que es mantingués dins d'Espanya. En l'extrem, podrien arribar a autoritzar una consulta que inclogués aquesta opció sabent que Mas no s'hi podria negar i que molt probablement en resultaria guanyadora.

És a dir, les solucions intermèdies entre l'statu quo i la independència són probables. Tanmateix, quanta ingenuïtat per part dels que les proposen! Perquè l'únic camí que podria portar a la taula de negociació i a la millora de la situació de Catalunya dins d'Espanya és el que està seguint Artur Mas: la decisió sincera -i per tant convincent- d'escindir-se.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF