Publicitat
Publicitat

RAONS

No badeu

Les paraules de Pere Navarro demanant l'abdicació del rei han provocat irritació en el PSOE, perplexitat arreu i algunes mofes. La coincidència amb la setena operació reial en tres anys ha forçat una declaració oficial de la Zarzuela en què es negava qualsevol intenció de renúncia suprema. Ni el moment ni el lloc escollits per Navarro, ni la manera de plantejar-ho van ser afortunats. Uns hi han vist ganes de fer-se l'homenet davant del PSOE; d'altres, voluntat de tapar els sorolls de corrupció i escoltes que amenacen el nucli que ha controlat el PSC els últims temps, i hi ha qui ho atribueix a l'ansietat per ser notícia. La política té molt de ritual i demanar al cap d'estat que plegui no es pot fer com aquell qui pren un cafè. Navarro ha donat una imatge de polític parroquial.

Tanmateix, el seu suggeriment no és cap disbarat. Espanya té una classe política i unes elits bastant immobilistes. És ja una obvietat que el règim de la Transició està col·lapsat. El PP i el PSOE no semblen disposats a prendre cap iniciativa de reforma, ni tan sols aquelles que consisteixen a canviar perquè res no canviï. No se'ls veu conscients que a vegades el vertader risc és la paràlisi. La proposta de Navarro és molt conservadora. Ve a dir: si voleu que la monarquia pervisqui, no badeu. Que el rei deixi pas al seu fill ràpid, abans que Urdangarin foti definitivament la barraca enlaire. De rebot, potser això permetria algunes reformes imprescindibles en un règim anquilosat. És un judici benpensant. I, en canvi, l'han declarat insensat.

Espanya està bloquejada perquè no té cap governant amb prou criteri i coratge per jugar-se-la. Si hi fos, el rei ja hauria plegat, degudament aconsellat, i el referèndum català estaria en camí. Però hi ha massa mediocritat per adonar-se que, si no et mous, alguna riuada inesperada et pot enviar aigües avall. Després de l'ensurt patit pel president Mas, els polítics pusil·lànimes, que tant abunden, s'ho pensaran molt abans de prendre qualsevol iniciativa agosarada i seguiran amb el joc de cop de colze i puntada al turmell al qual estan acostumats. En aquest punt estem.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 19/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT