Publicitat
Publicitat

Del mirall a l’aparador digital

Abans de fer cap lectura alarmada del que fan els adolescents convé aparcar la mirada adulta. La nostra interpretació, un xic libidinosa, de la seva sexualitat desbordada en un vídeo penjat a la xarxa no es correspon exactament amb el valor i la funcionalitat que ells i elles li atribueixen. Sempre és imprescindible descobrir la seva lògica, tot i que sigui possible que acabem trobant una versió adolescent del món adult. Nosaltres produïm i divulguem videoclips eròtics per vendre música i ells es venen com a adolescents singulars fent alguna cosa semblant.

Quins poden ser els components de la seva lògica? Quan internet no existia dèiem que es tractava del temps vital d’en Narcís. Els seus canvis corporals i vitals necessitaven (i necessiten) llacs, miralls, per observar-se canviant i per sentir-se bé o malament amb si mateixos, descobrir-se lletja o bonica, estimar-se i odiar-se. Ara una foto o un vídeo penjats permeten exposar-se ràpidament a la valoració dels iguals, saber com et troben els amics, descobrir que atreus, que no et passa res estrany, que tot això els passa a bona part dels que formen part de la teva comunitat virtual. Intercanviar vides online, estar en connexió, vol dir que no estàs sol amb la teva adolescència. La xarxa es torna espai únic quan cap adult mira, escolta, dóna respostes que calmen angoixes.

El que cal fer per ser popular

Després ve la qüestió de la popularitat. Si bona part de la seva identitat és digital, bona part de la seva vida de grup també ho és. Ja no es tracta tan sols de ser acceptat, es busca ser popular, ser molt acceptat, i cal fer el que sigui per aconseguir-ho. El que passa és que sovint aquestes popularitats amaguen grans soledats, rebuigs presencials que miren de compensar-se virtualment.

Ens queda la intimitat. Al llibre Álex no entiende el mundo (la setmana vinent a les llibreries) suggereixo als adolescents: “De tot allò que som i volem ser cada persona ha de seleccionar el que es queda per a ella, allò que vol compartir amb les persones més properes i la part que difon a d’altres cercles de persones que són més o menys com ella. Tan sols les persones amb vides superficials s’exposen íntegrament en un aparador”. Es tracta d’ajudar els adolescents a ser els mateixos i compartir tot el seu món tan sols quan pel mig hi ha l’amistat o l’amor.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF