Publicitat
Publicitat

Espanya metonímica, Catalunya lírica

Tota metonímia és reductora. Espanya és essencialment metonímica. Sempre ha agafat la part castellana pel tot. La part catalana mai l'ha considerat realment pròpia.

Tota seducció exigeix temps. Catalunya ha fracassat en el seu intent de seduir l'amo. Hi ha dedicat més temps del que era raonable. Necessita recuperar la capacitat d'estimar. També d'estimar Espanya. Per això demana distància.

Tot bé comporta un mal. La independència no és un bé suprem ni la dependència un mal absolut. La dependència és un mal relatiu comprovat. La independència és un bé relatiu per demostrar.

Tota veritat és crua, tot engany demana cocció. En lloc de cuinar la independència, Catalunya, afamada de llibertat des de fa segles, ha decidit ara cruspir-se-la crua.

Tots ens sentim víctimes i tots podem ser botxins. Catalunya se sent víctima de la incomprensió i la gasiveria espanyola, i viceversa, per molt que ens sorprengui. Però qui ha estat històricament el botxí?

Tot temperament líric comporta un final dolç. El temperament líric et porta a fondre't en el món. El titànic, a vèncer o ser vençut. ¿Pot permetre's ser lírica Catalunya amb Espanya?

Tota vida perfecta s'assembla a la mort. Amb la Catalunya de l'estat propi viurem una nova imperfecció.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 13/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT