Publicitat
Publicitat

TOVALLONS NEGRES

Maleïts 'spoilers'

Aquest article no hauria de ser llegit per nens de menys de vuit anys perquè és un spoiler . No puc evitar-ho, perquè pretén denunciar el festival de l'spoiler dels Reis Mags que hem hagut de suportar aquests dies. Fins ara, a Catalunya, els spoilers -els que ens aixafen la guitarra perquè ens expliquen massa coses d'un argument- es dedicaven fonamentalment a la crítica literària. Mai no oblidaré la professora de literatura de veu sexi que, a TV3, va explicar-nos qui es moria i qui no es moria en la novel·la clàssica que trobava imperdonable que no haguéssim llegit. Aquell dia vaig comprendre el valor artístic de la snuff movie . Ni en Gorina ni en Figueras ens han explicat mai el final de cap pel·lícula, potser perquè estimen el cinema de veritat i potser perquè, a diferència d'altres prescriptors, tenen més coses a dir d'una pel·lícula a part de com s'acaba.

Aquest any, els pares de nens petits amb il·lusió monàrquica han hagut de passar tota mena de maromes. Dissabte, a la portada d' El Periódico , hi podíem llegir: "Reis que no són els pares". No sé qui va decidir aquest titular. Però, sens dubte, no va tenir en compte que els nens saben llegir abans dels vuit anys i que fins i tot saben fer preguntes. Al Super3, l'altre dia, el gat Doraemon dedicava el capítol a explicar que el Pare Noel no existeix. Hem hagut de suportar tota mena de locutors explicant-nos que "aquest any les famílies es gastaran menys diners en els regals de Reis", mentre ens mostraven imatges d'adults comprant joguines. I, sobretot, hem hagut de suportar els altres, els que es creuen subtils i es creuen també que els nens són panolis. "Aquest any els Reis no poden portar gaires coses perquè els pares no tenen feina..." Ah, maleït to de tieta hiperactiva i maleït to de contacontes pelleringós. Els preferia quan repetien sis cops per hora que "ens hem de reinventar".

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF