Publicitat
Publicitat

Francesc Mitjans, l’arquitecte de l’elegància

Els obituaris van coincidir: “Mor Francesc Mitjans, l’arquitecte del Camp Nou”. I sí, l’estadi del Barça va ser una de les grans obres de Mitjans (Barcelona, 1909-2006), però la seva aportació a l’arquitectura catalana va molt més enllà. Va ser l’autor, amb Salvador Balcells, de la torre del Banc Atlàntic (avui Sabadell) a la Diagonal amb Balmes, el gratacel més emblemàtic del centre de Barcelona, per al disseny del qual es va inspirar en el famós edifici Pirelli de Gilo Ponti a Milà. També va fer l’edifici d’oficines de Telefónica de l’avinguda Roma -ara en mans d’un grup xinès que el convertirà en pisos de luxe-, el Club Nàutic del Port Vell i el càmping La Ballena Alegre de Viladecans. Però, per sobre de tot, Mitjans és l’arquitecte que va redefinir l’habitatge burgès a la postguerra. És seva la idea d’enretirar una mica l’entrada en relació al carrer per fer-hi un petit jardí que rep el visitant -avui molt comú a les cases de l’Upper Diagonal- i també la de trencar amb la distribució dels pisos de l’Eixample eliminant el gran passadís, agrupant les instal·lacions en un sol pati interior i, sempre pensant en el confort dels habitants, assegurar llum natural a totes les estances. Amb això Mitjans va fer escola i, de manera silenciosa, va dibuixar una manera de viure i de fer ciutat, elegant i amistosa, que ha trigat a ser reconeguda.

Al Camp Nou també es va preocupar especialment de la comoditat de l’espectador, i per això ha durat tant. A Mitjans no li agradava el futbol ni era culer, però quan el seu cosí Francesc Miró-Sans, llavors president del club, li va fer l’encàrrec, va abocar tot el seu saber, i molt sentit comú, per fer un dels estadis més elegants i moderns del moment.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF