Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

Si no ens irrita que ens espiïn, estem perduts

ELS DILEMES ETERNS entre llibertat, privacitat i seguretat viuen un episodi d'una gravetat extraordinària amb la descoberta de com el govern Obama té accés als llistats de trucades i altres moviments a internet dels ciutadans. I, doncs, què us pensàveu, diuen amb la rialla sota el nas els més espavilats. Imagina't què deu passar a Espanya, afegeixen d'altres amb cara de terror. M'inquieta que el cas -l'escàndol- hagi generat reaccions tan condescendents -com ahir descrivia Antoni Bassas- de qui diu que li és ben igual que l'espiïn, que no té res a amagar. Santa innocència, creure que al poder sempre hi ha els bons i tenen com a missió protegir-nos dels dolents. Ens convé estudiar la història de la humanitat i imaginar com s'haurien combatut tiranies amb governants que tinguessin el grau d'informació tan absolut sobre cada moviment que fem com els d'ara. M'encanta internet com a sinònim de llibertat, i caldrà que lluitem molt contra els intents d'apoderar-se'n per tenir-nos controlats nit i dia. I ja veig que una primera lluita serà per convèncer els ciutadans entregats a la candidesa acrítica que ser positiu és bo, però ser desconfiat és essencial per preservar el més valuós que tenim: la llibertat. Si ni tan sols ens indignen els abusos sobre la intimitat, la regalarem del tot. I si no en tenim, caurem derrotats en la gran batalla pels drets abans de començar-la. La xarxa sovint ens presenta la vida com un joc divertit, però protegir la democràcia no és cap joc, i veure-la amenaçada no és gens divertit.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF