Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

I vosaltres a qui donaríeu les gràcies?

L'altre dia em van passar l'anunci d'una universitat peruana que, per celebrar els 50 anys de vida, anava a portar diplomes de graduats als pares de famílies humils que s'hi havien deixat la pell perquè el seu fill es llicenciés. S'emocionaven, esclar, i una mare reconeixia: "De fet, cada cop que ell aprovava, aprovava jo, i quan es va diplomar ja era com si m'hagués diplomat jo". Vaig pensar que potser mai he dit explícitament, directament, als meus pares "Moltes gràcies" per haver pogut fer una carrera, per la prioritat absoluta que van donar als nostres estudis. Ens costa, això de donar gràcies. Tendim a valorar més els nostres mèrits que els dels que ens empenyen. Ahir parlàvem del sobreesforç dels farmacèutics que aguanten i financen els medicaments que no cobren de l'administració, i un lector ho deia en un comentari: els hauríem d'agrair molt el que fan, per proximitat i fidelitat als clients habituals, la majoria gent gran, amb malalties cròniques, als quals no volen deixar tirats. Se m'ha acudit que potser aniria bé obrir un espai a Ara.cat en què els lectors poguéssiu donar les gràcies a la gent, sovint anònima, que us fa la vida més fàcil, o als que amb la seva iniciativa milloren el barri, l'escola, la ciutat, el país, el món. Ho fem, i les cartes dels diaris ho reflecteixen sovint, en casos extrems, amb el personal sanitari que atén un familiar en una emergència. Però hi ha tanta gent que es mereix que li agraïm el que fa i no ho fem per falta de temps o perquè ho trobem innecessari! Si hi veieu sentit, feu-me arribar a qui voldríeu donar les gràcies, i ens hi posem.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF